El Fargo, cap al taller

Ski Andorra hi injecta finalment 10.000 euros, i Velles Cases enviarà el vehicle al planxista a principis de juliol. A principis de juliol.

Aquesta és la fita que s’ha posat el president de Velles Cases, Claude Benet, per portar el vehicle a cal planxista –en aquest cas, el taller Catalunya de la capital– i arrencar (per fi) la segona fase de l’operació Fargo. Per concretar: la restauració integral que li ha de retornar l’esplendor dels anys daurats. Ningú ho hauria dit fa tan sols un mes, quan planava cert desànim entre els impulsors de l’operació perquè els diners recollits en mig any de campanya no s’acostaven ni remotament als 60.000 euros que Velles Cases calcula que es cruspirà la restauració del Fargo. Però les coses han canviat i el vent torna a bufar a favor, sembla. Això ha estat possible gràcies al mecenatge d’Ski Andorra, que ha calibrat exactament la mena de tresor que Velles Cases té a les mans i que aportarà un molt considerable pessic de 10.000 euros –el doble del que havia previst inicialment– en aquesta aventura d’arqueologia industrial inèdita i vocacionalment popular.

Als 10.000 euros d’Ski Andorra s’han de sumar als 4.000 que generosament van acordar els cònsols en la reunió de maig, i als altres 7.000 procedents de la campanya de micromecenatge engegada al gener. En total, 21.000. Lluny dels 60.000 somiats, d’acord, però a la voreta dels 30.000 que Velles Cases considerava l’òptim per embarcar-se en la segona fase. Doncs aquests 21.000 euros no seran l’òptim, però sí que seran suficients per posar fil a l’agulla.

Com és previsible, Benet estava ahir legítimament exultant: “Una vegada el vehicle entri al taller i els treballs progressin, es començarà a visualitzar l’objectiu de la campanya, i tot plegat deixarà de ser tan abstracte com podia semblar fins ara i sobre el paper”. I això, intueix, pot estimular la generositat d’altres possibles mecenes. De moment, Ski Andorra i els comuns són les úniques institucions que s’hi han implicat. Benet espera també que els nous aires que –diu– sembla que bufen al Govern es tradueixin en “una altra sensibilitat” cap a un vestigi del patrimoni industrial del segle XX com és el Fargo.

Una altra sensibilitat vol dir en aquest cas alguna sensibilitat, perquè Benet recorda amb certa amargor que l’anterior titular del departament no va sentir en cap moment ni tan sols la “curiositat” per conèixer de prop el Fargo. Per resumir: el ministeri va derivar el cas cap a la via de les subvencions, i no hi va haver cap mena de col·laboració tècnica ni logística. En aquest punt cal dir que un dels primers problemes que va haver de resoldre Velles Cases va ser trobar-li al vehicle un espai on dipositar-lo una vegada retirat del solar de Fontaneda. I es pensava que el ministeri podria fer-hi alguna gestió. Doncs no. Al final va ser un box a la Comella, de nou cedit per un mecenes particular.

En qualsevol cas, d’aquí a quinze dies el Fargo entrarà al taller. De moment, se’n restaurarà la carrosseria, però l’objectiu és, com ja s’ha dit, practicar-li un lífting integral, inclosos els seients i el motor, i deixar-lo com quan va sortir de la fàbrica canadenca on el van ensamblar, el 1945, abans d’enviar-lo cap a Europa perquè Casimir Arajol i Robert Cassant l’adquirissin tres anys després a París, i el matriculessin amb la placa AND 402. La cosa va per a llarg, adverteix Benet, però arribarà el dia que el Fargo tornarà a circular per les nostres carreteres. I haurà sigut en molt bona part gràcies a la generositat de desenes de ciutadans que figuraran, recordin, a la placa que acompanyarà l’autobús.