El Fargo ja és una obra d’art

Sergi Mas firma les litografies que s’enduran els micromecenes i que es vendran per Sant Jordi.

La cita era ahir al migdia a la plaça de la Germandat. La secretària de Velles Cases, Felissa Domingo, va comparèixer amb un plec de 250 litografies acabades de sortir de la impremta i acompanyada del president, Claude Benet, i d’Everest Vilaginés, en representació de la junta de l’entitat, es van enfilar fins al taller de Sergi Mas, que va consagrar una hora llarga, molt llarga, a firmar totes i cadascuna de les 250 estampes. I la litografia autografiada és la recompensa que s’endurà el centenar i mig de micromecenes, de moment, que han fet possible extreure el Fargo del solar de Fontaneda on esperava el dia del judici, portar-lo primer al planxista perquè el deixés en el pur esquelet, i després a les instal·lacions del COEX a la capital, on va arribar a principis d’octubre i on encara s’està, en espera d’una finestra de bon temps –amb una setmaneta n’hi hauria prou, diuen els tècnics– per acabar-lo de sorrejar. És a dir, de dutxar-ne el xassís amb sorra a alta pressió per extirpar-ne fins a l’última mota de rovell i deixar-lo com nou.

Sergi Mas es va prestar a il·lustrar el Fargo amb una versió a tinta xinesa i aquarel·la del retrat que Josep Alsina li va fer als primers anys 50, amb una corrua d’esquiadors pioners que desembarquen en algun lloc indeterminat que no és la vall d’Incles però que ell imagina que sí. Llicència poètica: “És poqueta cosa, però estic satisfet de com ha quedat i em feia especial gràcia perquè vaig ser amic de Casi Arajol pare, que amb Robert Cassany va ser el primer propietari –i el primer conductor!– del Fargo”.

El vehicle, recordin que fabricat el 1945 al Canadà, adquirit el 1948 a París i matriculat amb la placa AND 402 a –la definitiva, AND 194, data del 1050– tornarà quan acabi de ser sorrejat al planxista, perquè se li torni a muntar la carrosseria i el motor. Els seients de la cabina hauran d’esperar. I al final, capa de pintura amb els colors corporatius de la Hispano Andorrana, aquests blaus vintage que Sergi Mas ha respectat a l’aquarel·la d’aquí al costat. Benet augura que a l’estiu culminarà aquesta primera fase, i l’objectiu –si hi arriben els diners que s’han recaptat a través de la campanya de mecenatge– és que pugui circular ni que sigui trajectes breus i d’exhibició. El destí final és encara una incògnita perquè el ministeri de Cultura ha desaparegut de nou –després de fer la gestió perquè el Fargo fos acceptat al COEX– però Benet segueix pensant que el festí natural hauria de ser la nova Estació Nacional d’Autobusos, “perquè ho he dit des del principi: el Fargo és un projecte de país. És a dir, de tots”. De l’altra ubicació cantada, el futur Museu de l’Automòbil, comença a descreure’n, com d’altra banda sembla que també el ministeri.

Qui vulgui fer-se amb la litografia, en fi, només ha de fer una aportació al fons per restaurar el Fargo, o bé esperar per Sant Jordi, on es podrà adquirir a la caseta d’Àgora a la plaça del Poble.