Diari digital d'Andorra Bondia
Estat actual del Fargo, desmuntat en un taller de la Comella i esperant roen per al 'sorrejat' que li he de treure el rovell.
Estat actual del Fargo, desmuntat en un taller de la Comella i esperant roen per al 'sorrejat' que li he de treure el rovell.
Vista posterior del vehicle: se li han retirat els vidres, que són els originals i que es muntaran de nou una vegada restaurats.
Vista posterior del vehicle: se li han retirat els vidres, que són els originals i que es muntaran de nou una vegada restaurats.
Interior de la cabina: el terra i el sostre són de fusta, que també s'ha de retirar abans del sorrejat; no s'han conservat els seients.
Interior de la cabina: el terra i el sostre són de fusta, que també s'ha de retirar abans del sorrejat; no s'han conservat els seients.
Volant, canvi de marxes, pedals i taula de comandament del Fargo.
Volant, canvi de marxes, pedals i taula de comandament del Fargo.
Canvi de marxes i quadre de comandament del Fargo.
Canvi de marxes i quadre de comandament del Fargo.
Claude Benet, a la dreta, amb membres de l'International Club que s'han interessat pel Fargo.
Claude Benet, a la dreta, amb membres de l'International Club que s'han interessat pel Fargo.

El Fargo, a la sala d’operacions


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

L’autobús està “pitjor del que semblava” i la restauració s’allargarà com a mínim un any.

“Pitjor, molt pitjor del que ens pensàvem. L‘havíem anat a veure a Fontaneda, però fins que l’hem tingut al taller, a la sala d’operacions, no ho hem pogut calibrar amb certesa. Si és possible restaurar-lo? Sens dubte. Només és qüestió de temps i de paciència”. Doncs amb aquest matisat optimisme es manifestava ahir Xavi Quílez, l’home que coordina l’equip de mecànics, xapistes i pintors que des de mitjans juliol s’ocupa del Fargo. Velles Cases organitza periòdicament visites d’inspecció al taller de la Comella on ha dipositat la criatura perquè els ciutadans –i possibles mecenes– coneguin de primeríssima mà aquest històric vehicle, matriculat el 1948, aparcat des dels anys 70 en un solar de Fontaneda i recuperat el desembre passat per l’associació que presideix Claude Benet.

Ahir tocava visita, amb els membres de l’International Club. I el que s’hi van trobar va ser un Fargo desguassat, per no dir esventrat: en aquesta primera fase s’ha de desmuntar de dalt a baix, retirar-li el capó, el motor, els tapissats, les fustes del terra i del sostre, els vidres de les finestres, el quadre de comandament i, és clar, també els pneumàtics. L’ideal seria retirar també la cabina però Quílez, que és gat vell, ha optat per la prudència: “Està tan podrit que ens arrisquem que, en separar-la del xassís, se’ns quedi a les mans”.

Una vegada completament desmuntat –operació que encara s’allargarà alguna setmana–, la segona i decisiva fase serà la del sorrejament: una dutxa d’arena a altíssima pressió per arrencar la capa d’òxid i deixar la xapa neta. “Aquí segur que ens endurem més d’una sorpresa, perquè apareixeran sens dubte més forats que el xapista haurà després de reintegrar”, augura. El cas és que els quatre decennis que el Fargo ha passat a la intempèrie l’han deixat literalment com un colador: “A cada pam hi ha un forat. I els que sortiran. El xapista els ha de tapar un a un, soldant-hi un retall fet a mida. Per això dic que caldrà molta paciència”.

D’aquí n’emergirà l’esquelet del nou Fargo, que aleshores caldrà anar revestint de tots els elements que li són propis. Sempre que es pugui, amb material original: se n’han conservat per exemple els vidres, que es conservaven en un sorprenent bon estat. El volant i els pedals, indicadors de velocitats i temperatura, també han sobreviscut, però caldrà buscar peces com l’emblema del Fargo –una bola del món alada– que coronava el capó i, aix, els seients: l’últim propietari els va retirar per convertir l’autobús en un vehicle a mig camí entre la furgoneta i l’autocaravana, i de totes formes els últims anys va servir com a galliner i com a magatzem de llenya. No en quedava ni un. La baca, que sí que ha arribat aparentment intacta, no es podrà aprofitar perquè està completament oxidada. Caldrà buscar-ne una de nova. O construir-la. Com els elements de fusta –terra, sostre i marcs.

Oportunitat perduda

La intenció de Velles Cases, en fi, és retornar-li l’aspecte original, i deixar-lo en condicions de circular, “que pugui fer ni que sigui desplaçaments curts”, diu Benet. El dubte és si es conservarà el motor actual –un Ebro de 4 cilindres que se li va instal·lar als anys 60 i que Quílez considera que molt probablement es podria arreglar– o buscar un Dodge original. Això dependrà, com l’abast final de la restauració, de l’habilitat de Velles Cases per involucrar prou patrocinadors per reunir els 60.000 euros en què s’ha pressupostat inicialment l’operació.

De moment ja n’ha recollit quasi la meitat, procedents de la campanya de micromecenatge engegada al gener i de les aportacions de Ski Andorra (10.000 euros) i els set comuns (4.000, en conjunt). Benet confia ara a completar aquesta considerable quantitat amb una aportació del ministeri de Cultura a través de la convocatòria anual de subvencions a la restauració de béns mobles. Quina llàstima, deien ahir els visitants que van desfilar pel taller, que el Comú d’Escaldes no tingués la visió i l’audàcia de destinar al Fargo els 45.000 euros que ha pagat pel cap d’acer plantat a Coprínceps, o els 42.000 del lloguer dels cargols desplegats per Vivand: “T’imagines el ganxo turístic que tindria el Fargo aparcat a la principal via comercial del país?”

Exactament: s’ho imaginen? Quina oportunitat perduda.

Andorra
Fargo
restauració
Claude Benet
Quílez
Número de vots: 95
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic