El format de la Biennal, a debat

Riva repensa la participació a Venècia des de zero i no descarta cap opció.

Ara fa un any, a hores d’ara ja s’havia convocat el concurs per escollir el projecte que havia de participar en la següent edició de la Biennal de Venècia. I naturalment, el nom del comissari era conegut des de setmanes o, millor dit, mesos enrere. De fet, l’última comissària, Eva Martínez, va accedir al càrrec l’octubre del 2017, quan encara no havia ni conclòs l’edició en curs. Aquesta vegada, no. No és que el ministeri se n’hagi oblidat, és clar, ni tampoc que s’hagi cancel·lat la participació, però el cas és que la ministra Sílvia Riva ha posat el fre i ha imposat una reflexió a fons del format que s’havia aplicat fins ara, i que havia quedat clarament obsolet, però també del que es va avançar la tardor del 2018 per rellançar l’interès de l’aventura veneciana.

Per dir-ho ràpidament, en endavant es pretenia eliminar el concurs previ, que fos el comissari designat pel ministeri qui escollís personalment l’artista que al seu criteri havia de representar Andorra a la Biennal, i que tots dos concebessin conjuntament el projecte final. Semblava una bona ocurrència, en primer lloc perquè aquest és el sistema habitual en els països del nostre entorn, però també perquè el concurs era un format que desagradava profundament els artistes: es veien com els participants en un reality show competint contra col·legues que són amics, coneguts o, com a mínim, saludats. També es va avançar aleshores que se li oferiria a Eva Martínez de continuar un any més en el càrrec i liderar, així, la refundació.

Doncs bé: tot això ha quedat provisionalment en suspens, mentre l’equip de Riva estudia el dossier de la Biennal. Les preguntes bàsiques són: hi ha prou massa crítica d’artistes per participar amb garanties la major fira d’art contemporani de l’univers? Quin és el retorn que genera la presència a Venècia? Es pot recuperar l’interès dels artistes, que ha anat clarament en declivi des de la primera edició, quan una trentena de candidats es van presentar al concurs, fins a l’última, que van ser només quatre? I el del públic, que n’ha desertat clamorosament i que l’ha acabat castigant amb la indiferència? És el format de comissari omnipotent l’adequat per a la nostra idiosincràsia? I si és així, tenim entre els professionals del país algú que reuneixi els requisits que exigeix el càrrec, començant pels contactes i el coneixement del mercat internacional?
Riva considera Venècia un aparador òptim, però vol conèixer la resposta a totes qüestions abans de tirar endavant. S’ha donat de termini per rumiar-hi fins que s’aprovi el pressupost, la setmana que ve. I després, decidirà.