Diari digital d'Andorra Bondia
Ester Ciudad a l’església de la Massana en la presentació de la xerrada i del concert que oferirà avui.
Ester Ciudad a l’església de la Massana en la presentació de la xerrada i del concert que oferirà avui.

El forte-piano o l’art de la seducció


Escrit per: 
M.P.A./ Foto: Jonathan Gil

La musicologia tradicional en un principi va silenciar les dones, “no formaven part del cànon”. La raó fonamental era que quan una dona es casava ja no podia fer música, s’havia de dedicar als fills. I la dona que va trencar aquest clixé va ser Clara Schumann. “Ella va saber rebelar-se contra el sistema”. Va ser la gran heroïna i una gran compositora, encara que el que més li agradava era interpretar, “portar la música a totes les sales del món”.

D’aquesta manera, l’especialista en instruments de tecla, Ester Ciudad, va presentar ahir la conferència que impartirà aquesta tarda, a les set, a l’església de Sant Iscle i Santa Tecla de la Massana: La dona i els instruments de tecla, una història ignorada.

La dona d’una certa posició social tocava els instruments de tecla amb l’objectiu de conquistar un marit. Això té una connotació en la interpretació de les obres. La sensibilitat, l’execució d’una escala o d’un ornament eren elements de seducció que van fer de la dona dels segles XVIII i XIX “una gran virtuosa”, va exposar l’organista. A l’edat mitjana, la dona era molt més independent, sense la pressió de les convencions socials, porta la casa i fa cultura. Al renaixement, la forma de vida canvia, i és l’home qui decideix quin és el paper de la dona en la música. Llavors, com més bo i més gran era l’instrument, i si l’interpretava més bé, “més possibilitats de trobar marit”. Això torna a canviar al barroc, però al segle XIX es reprèn aquesta concepció de la dona i la música. I el forte-piano es va convertir així en el mitjà de comunicació entre la dona i l’home, a més de determinar l’estatus social. 

Especial interès té el forte-piano amb què Ciudad tocarà aquesta nit, ben enganxat a l’altar de l’església. Va ser construït el 1793 per Johannes Broadwood i es tracta d’un dels pocs instruments que es conserven en el món “intacte”. És de caoba, pi, faig, roure, til·ler i avet. La caixa de caoba està decorada amb incrustacions. Amb aquest instrument, Ciudad tocarà, en primer lloc, Sonata en sol major núm. 3, op. 5, de Johann Christian Bach, la primera sonata composada expressament per a forte-piano. El repertori alternarà obres interpretades amb forte-piano  amb temes tocats amb l’orgue de l’església de Carl Philipp Emanuel Bach, Joseph-Nicolas-Pancrace Royer, Johann Sebastian Bach i Felix Mendelssohn.

I per què, en l’actualitat, si es mira la programació dels concerts d’orgue, sempre hi ha una presència masculina molt més important que no pas femenina? Ester Ciudad afirma que hi ha moltes dones que toquen l’orgue i cada vegada n’hi ha més, més que nois, però no sap quina és la raó, tot i que planteja  una hipòtesi: “potser la dedicació horària que requereix aquest instrument i la maternitat fan que sigui difícil de compaginar amb la vida professional”. 

Balanç del festival
El director del Festival Orgue&nd, Ignacio Ribas, ha destacat “la bona afluència” que han tingut els concerts programats en l’edició d’enguany, la qual cosa es nota, ha dit, en la quantia de les col·lectes recollides i en el fet que veiem cares repetides en els diversos concerts. Des de l’Associació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra “estem molt satisfets” i creuen que el festival “té un format molt clar i molt contrastat, amb una programació molt variada”. Ribas ha destacat que, més enllà dels números, el que pretenen és oferir un servei i donar a conèixer el patrimoni organístic del país a través de músics experts i reconeguts internacionalment. 

forte-piano
art
seducció
Número de vots: 25
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic