El gall es queda fins al 2017 (mínim)

Si formen part de la tropa de fans de Gall daurat, l’escultura d’Eladio de Mora, àlies Demo, que Escaldes va plantar al febrer a la rotonda de l’Obac amb Ciutat de Sabadell, estan d’enhorabona: el Comú va donar-se llavors un període de reflexió –fins a les etapes andorranes del Tour que es pretenia homenatjar– per decidir si la bestiola es quedava o no. Amb un detall: els cinc primers mesos, va dir aleshores el cònsol menor, Marc Calvet, eren en concepte de cessió gratuïta; allargar-ne l’estada fins a finals d’any comportaria abonar un lloguer de 5.000 euros.

La decisió –segons Calvet– depenia que els ciutadans se la fessin seva. Que li acabessin dient la rotonda del gall, per exemple. Doncs es veu que ha sortit que sí, perquè Gall daurat es quedarà el que queda d’any i també el següent: a 5.000 euros anuals, el Comú li acabarà abonant a Demo 10.000 euros, que podrien ser un pessic més si al final del període l’hem fet tan nostre, l’ocell, que el Comú decideix adquirir-lo de forma definitiva.

El cas és que Gall daurat va ser l’obra amb què Demo va participar en la primera edició del festival de land art: el va plantar a l’era de Casa Rossell, segur que ho recorden. I a l’empresari local que s’hi va interessar li demanava 25.000 euros... De fet, l’artista castellà té una llarga i (per a ell) fructífera relació amb Escaldes: seus eren la trentena d’ossets que el 2008, en temps de Martí, va distribuir pels carrers de la parròquia. Aquella experiència pionera d’art urbà va costar 65.000 euros i ens va deixar com a llegat el gatet blau que vigila el CAEE i els dos ossets de la pèrgola del Prat del Roure. El sí a Gall daurat, en fi, contrasta amb el no que el Comú sembla que li ha donat a Forever Marilyn, aquella rèplica gegant en acer i alumini de la gran Norma Jean –vuit metres d’alçada i 15 tones de pes– que el 2011 va causar sensació a Chicago i que Calvet tenia al febrer l’esperança de portar a Escaldes. Vaja, que a banda de la inversió ens estalviarem l’escena –per alguns sexista, i que a Chicago es va convertir en quasi reglamentària– de les rècules de turistes fotografiant-se amb la roba interior de la Marilyn gegant de fons.

I tot això mentre Picasso: seducció i lluita esgota els últims dies al CAEE: la mostra, que va obrir al juliol i que repassa en 85 obres –gravats, litografies i, sobretot, ceràmica– la trajectòria del geni malagueny, es clausurarà diumenge amb un balanç –prop de 6.000 visitants– que la projectarà al podi de les més seguides del CAEE, només per sota d’Egipte, el pas a l’eternitat, que el 2009 en va registrar quasi 7.000.