El Govern enterra el text del PS per tornar als entorns cautelars de 100 metres

Considera que la modificació de la llei “no és urgent” i n’anuncia sense terminis una de nova i “més ambiciosa”.

La proposició de llei del PS per modificar la llei del Patrimoni aprovada el 2014 i tornar-la essencialment a la lletra i a l’esperit de la del 2003 té els dies comptats, després que el Govern emetés ahir el preceptiu criteri. Després de donar-li unes quantes voltes, d’admetre la “necessitat” de revisar el marc legal en matèria de patrimoni cultural, que tant la llei del 2003 com la del 2014 “no han contribuït a la consecució d’objectius com la delimitació dels entorns de protecció”, i que “pot resultar necessari modificar el redactat introduït el 2014”, l’executiu conclou com era previsible que la iniciativa del PS “no revesteix un criteri d’urgència en el context actual”. No hi ha pressa, ve a dir, però el text es pot aprofitar per prendre’l com a punt de partida –“nucli fonamental”, diu el Govern– “per treballar en una nova proposició de llei més ambiciosa i que permeti encabir les mancances que s’han identificat en uns terminis que caldrà definir”.

Val que el Consell General encara hi ha de dir l’última paraula en la sessió de maig, però la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela la donava ahir gairebé per enterrada: “Aquesta llei, tal com està plantejada, no s’aprovarà”. Segons Vela, el Govern els dona peixet amb l’afirmació que el text del PS constituirà el “nucli fonamental” de la futura i més ambiciosa llei, però no en concreta els terminis. Una forma cortès de dilatar-ho indefinidament, que a més lliga amb el grup de treball que el ministeri de Cultura va convocar la setmana passada per consensuar el text: “Des de quan es legisla a través de taules? O només es fa així amb les iniciatives que parteixen del PS? Tot el que proposen al criteri es podria afegir al nostre text via esmena, com s’ha fet sempre. Aquesta és la feina dels consellers, que es poden fer assessorar pels tècnics que considerin oportuns.”

El text del PS, per resumir, proposava eliminar la pentinada del 2014 i retornar a l’articulat del 2003. Bàsicament, els 100 metres d’entorn cautelar mentre els monuments no disposin del perímetre definitiu. Recordin que la llei del 2014 el va retallar de 100 a 20 metres, però que, com el mateix executiu admet, aquesta modificació no va servir per desencallar la tramitació de nous entorns. De fet, des del 2014 se n’han aprovat tan sols tres. El Govern considera que ni la llei del 2014 ni tampoc la del 2003 són adequades per gestionar el delicat dossier dels entorns de protecció, i la ministra de Cultura tan sols ha plantejat i de manera difusa zonificar els monuments segons la situació urbanística i treballar-los un a un a l’hora d’establir el perímetre cautelar.

En això discrepa radicalment Vela, per a qui no és veritat que la llei del 2003 fos ineficaç: “El que passa és que sense dotar el departament de recursos era difícilment aplicable, i menys encara en el termini de dos anys que establia el text: l’endemà d’aprovar-se la llei, Patrimoni tenia exactament el mateix personal”. Tampoc era exactament ineficaç la llei del 2014, per a la consellera general: “Era devastadora perquè condemnava el patrimoni a la desprotecció”.

Cal recordar que la proposició de llei del PS estableix un termini de sis anys per a l’aprovació del mig centenar d’entorns pendents, i que entre altres retocs al text original del 2003 planteja un paper més actiu del Consell Assessor del Patrimoni, sense arribar a convertir-lo en vinculant, la creació d’una comissió mixta entre el Govern i l’Església catòlica, la regulació del comerç de béns mobles que formen part del patrimoni cultural i la tipificació com a delicte del tràfic il·lícit de béns culturals, així com la creació d’un fons dota amb el 0,05% del pressupost per rescatar els béns culturals que van sortir il·legalment del país, la creació d’una Unitat d’Inspecció del Patrimoni Cultural i l’actualització dels imports de les sancions.

La llei del 2014, un nyap per al Consell Assessor
La valoració de l’acompliment de la llei del 2014 emesa per l’actual Consell Assessor no pot ser més demolidora: “L’actual llei ha desvirtuat el procés tècnic en l’elaboració dels entorns i ha deixat pràcticament sense competència el departament de Patrimoni.” Més endavant, al mateix document sosté que la modificació del 2014 va comportar la “neutralització” dels entorns de protecció. El més sorprenent arriba en el moment de valorar la incidència que pot tenir en la candidatura de la construcció del Coprincipat el fet absolutament contradictori que set dels monuments de la candidatura no disposin encara de perímetre definitiu. A diferència del discurs oficial de Patrimoni i també del ministeri, que desvincula l’existència o no d’entorns de l’èxit de la candidatura, el Consell Assessor sosté que “els entorns dels monuments de la candidatura han de ser exemplars per assolir els requisits que demana la Unesco”. Fins al punt que es proposa excloure’n els comuns que es mostrin “reticents” a la protecció patrimonial. I en flagrant contradicció amb el que Cultura ha mantingut els últims anys, recorda finalment que l’anterior Consell Assessor havia recomanat no treballar en la delimitació de nous entorns fins que no es modifiqués el marc legal vigent “[la modificació de la llei aprovada el 2014] perquè els entorns cautelars són més eficients en la protecció [que els definitius, se sobreentén].”