El Govern torna a tenir sala d'exposicions

Dos anys i mig després de tancar ArtalRoc, assumeix la gestió del Centre d’art Andorra la Vella, cedit per la capital.

Han hagut de passar dos anys llargs, llarguíssims, perquè el Govern torni a tenir sala d’exposicions pròpia. Es dirà Centre d’art Andorra la Vella, ni Espai d’art, com li havíem dit fins ara, ni cap nom imaginatiu com en el seu moment va ser ArtalRoc, i el ministeri n’assumeix la gestió des d’avui mateix i per un període inicial de sis anys. Recordin que la remodelació de l’antic espai jove de la capital, i abans i tot, casa pairal, és fruit d’un conveni segons el qual el Comú es feia càrrec de les obres i cedia l’espai al Govern, que n’assumiria al seu torn la gestió i la programació. Així ho van acordar l’octubre del 2020, la intervenció va començar al juliol, s’ha allargat tres mesos més de l’inicialment previst i finalment ahir es va escenificar l’entrega simbòlica de les claus, que la cònsol Conxita Marsol li ha donat al cap de Govern, Xavier Espot.

El nou Centre d’art aprofita com ja s’ha dit l’estructura de l’antic  espai jove al Parc Central, ampliada pel costat nord segons projecte de l’arquitecte Manel Monegal amb una ala elevada culminada amb llanterna. Es tracta d’un espai diàfan amb una superfície aproximada de 400 metres quadrats, similar a la que es disposava a ArtalRoc però amb un mur interior que n’augmenta la superfície expositiva i que a la vegada distribueix la circulació. Consta també d’un magatzem que serveix també com a taller, i d’una breu recepció, potser no tan acollidora (de moment) com la d’ArtalRoc però que sens dubte compensa la ubicació privilegiada de l’equipament, al mig del Parc Central. A diferència de la sala d’Escaldes, el Centre d’art es troba a peu de carrer i per tant els programadors s’estalviaran els problemes logístics que generava l’estructura elevada i amb escala d’ArtalRoc, així la inexistència d’una obertura amb prou capacitat per fer-hi entrar obres de grans dimensions.

L’acte d’avui ha estat literalment una escenificació. L’estrena del Centre d’art es farà esperar encara unes setmanes. Serà a finals de març i amb la retrospectiva de l’escultora Judit Gaset comissariada per Carme Solé i Carme Tinturé. Com és reglamentari, tant Marsol com espot es van felicitar per la bona entesa entre les administracions que ha permès obrir la sala d’exposicions de Govern en una ubicació indiscutiblement privilegiada, el pulmó verd a la vegada que el rovell de l’ou de la parròquia, que Marsol té intenció d’enriquir convertint el Parc Central en una galeria d’art a l’aire lliure: l’estrenarà aquest any amb una peça de la mateixa Gaset, i cada any n’incorporarà una o dues de noves. Sempre d’autor del país, diu, i de moment per designació directa. A dit. No ha acabat de concretar per què en aquest camp no és bona l’opció del concurs, però no ens posarem ara llepafils: “No vam dubtar en cap moment a posar a disposició del Govern un espai cridat a convertir-se en referent de l’art i la cultura del país i a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Que el puguem gaudir molts anys!” D’entrada, seran sis, prorrogables tàcitament d’any en any si no hi ha manifestació en contra de l’altra part i en un termini de divuit mesos abans que expiri el conveni. 

En un sentit similar s'ha expressat Espot, per a qui el no Centre d’art només ha sigut possible gràcies a la “inversió” i a la “cooperació” del Comú, que ha sufragat la intervenció a l’edifici amb 600.000 euros (la resta, fins als 690.000, els aporta el Govern): “Calia un equipament com aquest en benefici de tots els ciutadans, i sabíem que de la mà del Comú podríem fer un projecte millor i més ambiciós”. Ara només falta que obri, i que els ciutadans responguin amb un pelet més d’entusiasme que a ArtalRoc, que quedava francament apartat. Els auguris no poden ser millors, la capital guanya un actiu de primer ordre, i la veritat és que caldria preguntar-se què hi ha sortit guanyant Escaldes des que va tancar ArtalRoc i l’espai Caldes, que el va substituir, s’ha convertit en una mena de buc fantasma. Fa una mica de por i tot.