El guitarrista David Font protagonitzarà el Concert de joves talents d’Ordino

El guitarrista David Font (Ordino, 1988) serà el protagonista del Concert de joves talents, que aquest any torna a organitzar el Comú d’Ordino. El recital tindrà lloc dissabte, 4 de gener, a les nou del vespre a l’església parroquial, i l’entrada és gratuïta. S’hi podrà escoltar un programa variat, amb una primera part formada per variacions i una segona amb cançons diverses.

L’actuació començarà amb Nocturnal after John Dowland, de Benjamin Britten, i continuarà amb Sakura (“Flor de cirerer”), de Yuquijiro Yocoh, variacions sobre un tema tradicional japonès. La segona part arrencarà amb la nadala El noi de la mare, arranjada per Miquel Llobet. Tot seguit, Font interpretarà dues peces per a piano arranjades per a guitarra: Ocho valses poéticos, d’Enrique Granados, i Rumores de la caleta (de Recuerdos de viaje), d’Isaac Albéniz. El recital acabarà amb La Petenera & Zapateado, de Regino Sainz de la Maza, una obra escrita per a guitarra.
Font remarca que tot i que hi ha molt repertori per a aquest instrument, sovint no s’aprofita ja que se sol recórrer a les peces més comercials i conegudes. Així, explica que l’obra de Britten que ha inclòs en el concert de dissabte és una música que “és difícil que agradi” a l’audiència. Tot i així, defensa que s’ha d’anar interpretant en els recitals ja que la bellesa de les peces més complexes no és la mateixa que els treballs que són més fàcils d’assimilar. Obres com aquesta requereixen més atenció i esforç per part del públic. Amb tot, Font en facilitarà la digestió introduint l’espectador en el poema.
El guitarrista destaca l’oportunitat que representa la iniciativa de donar a conèixer els joves intèrprets de la parròquia, posada en marxa pel Comú d’Or­dino. Indica que accions com aquesta faciliten als músics oferir concerts, al mateix temps que els obliga a fer un esforç extra en l’estudi de l’instrument. Per això remarca que seria interessant continuar per aquest camí i fins i tot incloure-hi nous formats, com poden ser concerts de cambra interpretats per formacions integrades per músics d’Ordino o de tot Andorra.
Font va iniciar la formació musical a l’Institut de Música d’Andorra la Vella  i actualment cursa el quart i darrer curs de grau superior al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. En relació amb el seu futur com a músic professional, indica que els guitarristes no tenen la facilitat dels intèrprets d’altres instruments, que poden entrar a formar part d’una orquestra. La guitarra, com el piano, està destinada a ser tocada en solitari o en petits grups. “Això redueix el camp de feina”, explica Font, i molts acaben fent de professors mentre que uns altres, pocs, poden viure de concertistes. Una situació provocada en gran part per la poca cultura musical que hi ha al país, així com a l’entorn, exposa.
Tot i així, el músic destaca la divulgació de la guitarra que ha fet Albert Pià al país i remarca que ara cal mantenir el reconeixement per a l’instrument. De fet, lamenta que quan es parla de música clàssica la guitarra sempre rep un reconeixement inferior a instruments com ara el violí. Font defensa que la complexitat és la mateixa i que cal acabar amb aquest prejudici ja que el fi és el mateix, fer música.