El ‘kumbaià’ es reinventa

“Sense tu, jo no puc/, sense tu, si no hi ets,/ sense tu jo no sóc ningú...” ¿Els sona? Sí, és clar: l’enganxosa (i pelet ensucrada) tornada de Sense tu, el tema estrella de Polseres vermelles i un dels hits de Teràpia de Shock, el grup català que arrasa entre els adolescents. Doncs ja poden anar marcant amb vermell la nit del 21 de novembre, perquè el quartet garrotxí protagonitzarà a la vela de la plaça de la Germandatg laurediana el concert de clausura del 3r Canòlich Music, el festival de música cristiana que el 2013 es va treure de la màniga la delegació de joventut del bisbat i que en tan sols tres edicions s’ha convertit en un petit fenoment de masses.

¿Exagerem? L’organització espera superar de llarg els 1.500 assistents, amb caravanes d’autobusos procedents de Barcelona, Tarragona, Lleida, Mataró, Tortosa, Balaguer, Tremp, Oliana i, per primera vegada, Pàmies. I això, de moment. Facin memòria i diguin quantes de les propostes musicals d’aquests país mouen aquesta quantitat de gent. Teràpia de Shock, dèiem, debutarà per aquí dalt el 21 de novembre amb el cinquè disc, 100.000 històries, acabat de sortir del forn. I no és que Ferran Massegú i compayia hagin descobert de sobte que són un grup cristià, no. Però diu mossèn Pepe Chisvert, l’ànima del Canòlich Music, que el missatge dels catalans coincideix amb el que pretén transmetre el festival: “Sembrar optimisme, compartir un estil de vida, una forma d’entendre i celebrar la fe, i proposar els valors de l’Evangeli a través del llenguatge juvenil”.

Potser no inventen res, però la veritat és que no existeix res de semblant ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya. I se’ls ha de reconèixer, a més, l’ambició d’anar una mica més enllà de la molt nostrada tradició kumbaià: a banda de Teràpia de Shock, l’altra cap de cartell del Canòlich Music és el DJ britànic Andy Hunter, un nom que a la majoria no li dirà res però que resulta ser -com advertia ahir el delegat de joventut del bisbat, Lluís Plana- una de les patums de la música cristiana anglosaxona -a mig concert col·loca sense despentinar-se un Al·leluia i el personal se l’empassa com si res-, amb enorme ganxo a l’Amèrica Llatina i aparicions estel·lars a la pantalla gran: seva és la banda sonora de Matrix Reloaded, i també ha ensenyat la poteta a The Italian Job. Doncs bé: Hunter no ha actuat mai a Catalunya, així que la primícia està assegurada: serà la nit del 20 de novembre, en la primera vetllada del festival. La tercera sorpresa és Sal 150, banda tarragonina amb què el Canòlich Music dóna sortida a la seva vocació ecumènica: un grup de rock amb vel·leïtats celtes -fins aquí, res de nou sota el sol- però, atenció, de confessió evangèlica. També compareixerà a Sant Julià amb disc nou sota el braç: Planeta cuadrado, el tercer de la seva discografia.

El cartell, en fi, el completendues bandes habituals de la cita laurediana: Kairoi -amb tres decennis de trajectòria a les espatlles: potser els soni el disc 24!- i Twocats pel Gòspel. Uns i altres participaran a la Crist Xperience de dissabte, el plat fort espiritual del festival, que d’altra banda manté el concurs de cançó Dóna’t a conèixer -aquest any, sota el lema Companys de viatge- i estrena secció, x Tu, una mena d’speakers corner -“Espai de crteativitat”, en diu l’organització- on els assistents poden esxpressar, proposar o plantejar qualsevol dèria, neguit, idea o joc.