El ‘Latin Stride & Flamenco’ de Barceló i Alonso, dimecres a les Fontetes

La concepció va tenir lloc l’agost passat i precisament a les Fontetes, on van enregistrar en directe els temes del disc, però el part definitiu, la presentació de la criatura, és dimecres. Es titula Latin Stride & Flamenco i els pares de l’artefacte són el pianista Jordi Barceló –serà el seu tercer disc– i el guitarrista Manuel Alonso, Manolito, que han ajuntat les dèries respectives –el latin stride de l’un i el flamenc de l’altre– en un invent tan pintoresc com prometedor. ¿Què és l’stride? Tocar com ho feien els primers pianistes de jazz: sols i a pèl, sense bateria, contrabaix ni res més: “Amb la mà esquerra feien la part rítmica –la que acostuma a fer el baix, per entendre’ns– i la dreta la tenien lliure per a la melodia o l’acompanyament”, ens il·lustrava mesos enrere el mateix Barceló. Doncs en aquesta mena d’arqueologia musical, que ell va passar pel sedàs llatí marca de la casa, hi ha afegit ara el toc flamenc de Manolito. L’epifania va tenir loc fa tres anys. Diu que li va demanar al guitarrista que l’acompanyés a Arabesque, escrit en memòria de la iaia María –la yayita, gaditana ella– i una de les joietes del segon disc, “i em vaig adonar que sense ser-ne conscient sempre havia estat molt a la vora del flamenc, que de fet, tots els meus temes, tots, tenen connotacions andaluses”. Hi va afegir les percussions de Pablo Gómez Molina, i el resultat és Latin Stride & Flamenco, que passa per la centrifugadora del latin stride i pels pals flamencs un grapat dels dos primers discos: Secrets d’Andorra, que sonava tan pirinenca, ara ho fa per bulerías; Andalucian arrenca com un joropo i acaba com un tanguillo; Arabesque ha trobat en la rumba la seva veta original; com a torna, Zyryab, el fandango del mestre Paco de Lucía. I anar fent. ¿Promtedor, oi? Doncs dimecres, a les Fontetes.