El llibre: aquella mala salut de ferro

Editors, impressors i llibreters debaten sobre el present i futur de la lletra impresa.

“Som una espècie condemnada a l’extinció.” Amb aquesta contundència es va pronunciar ahir la llibretera Anna Riberaygua en la taula rodona sobre el llibre que havia convocat la SAC amb la molt honorable excusa del 550è aniversari del traspàs de Gutemberg. Un home que, per cert, va morir en la indigència. Però aquesta, tot i que premonitòria, és una altra història. I de motius per al pessimisme és veritat que en té uns quants, Riberaygua: d’entrada, l’auge de l’autoedició, que prescindeix del savoir faire de l’editor, tracta directament amb l’impressor, i que genera una literatura que rarament arriba a la llibreria. Per no parlar d’un fenomen molt andosí: el dels que ella en diu “falsos mecenes” –entitats bancàries, bàsicament– que publiquen llibres que es distribueixen al marge del circuit ordinari i que en lloc d’ajudar l’edició, opina, “tanquen el circuit”. Si hi afegim les traves quasi kafkianes que editors i llibreters es troben a la duana, tant per importar com per exportar llibres, els nous hàbits de lectura –tauletes i tota la pesca– i que el llibre es pot adquirir avui al supermercat, al costat d’un quilo de patates, o per Internet, i te’l porten a casa, s’entén que Riberaygua vegi el futur més aviat de color gris.

Val que també hi ha motius per a l’esperança: bàsicament, la proliferació de petites editorials que aposten per la qualitat abans que per la qualitat, amb tiratges molts curts i edicions exquisides que tornen a convertir el llibre en un objecte destinat a un públic selecte. El que caldrà és veure si això dona per sobreviure. No va ser l’única a veure el got mig buit: igualment pessimista es va manifestar l’impressor Josep Rodríguez, veterà de Casal i Vall avui al capdavant de la impremta Envalira i que va ser molt crític amb la intenció del Govern de limitar el tiratge de la publicitat comercial per reduir el consum de paper: “Nosaltres no vivim dels llibres, sinó de la publicitat”, va advertir. Pel que fa als editors, Josep Dallerès va considerar “una autèntica proesa” que les cinc editorials literàries avui en actiu publiquin una vintena de llibres l’any, va insistir en la carrera d’obstacles en què s’ha convertit la distribució –“exportar llibres és complex i car, i ho continuarà sent amb l’acord d’associació”– i va proposar un examen de consciència al sector: “Ens creiem realment que el que fem és exportable? Perquè la realitat és que la immensa majoria del que es publica al país es ven al país”.

Després de tot això, qualsevol diria que el llibre en paper és avui un pacient terminal. Però resulta que no, que és un d’aquests malalts amb una mala salut de ferro. Marc Miró (Límits) ho va resumir amb una cita més efectista que no exacta, però què volen, estem parlant de literatura: “Els llibres no estan més amenaçats per la Kindle que les escales pels ascensors.” Paraula d’Stephen Fry.