El Llunci comença a parlar

Exhumen el primer dia d’excavació restes del que podria ser un fogar i fragments ceràmics que els arqueòlegs daten a l’edat del bronze.

Era com si tingués pressa a parlar, cosa que no ens hauria d’estranyar després de posem-hi cinc, qui sap si deu mil·lennis de silenci. El cas és que la primera jornada de l’excavació que Regirarocs va començar ahir a la balma del Llunci i que s’allargarà tres setmanes va tenir premi. I considerable: un conjunt de lloses del que l’arqueòleg Gerard Remolins considera que podria ser un fogar i que a partir de la molt senzilla decoració que s’ha conservat als fragments ceràmics exhumats s’atreveix a datar provisionalment a l’edat del bronze, posem que entre el segon i el primer mil·lenni abans de Crist.

No està gens malament per al primer dia de feina. El fogar va aparèixer a tocar de la roca i molt a prop de la superfície, i per això mateix inicialment van creure que es tractaria d’una estructura relativament recent. No anava acompanyat de carbons, però sí de terra molt fosca, indicatiu de la presència de matèria orgànica, i un conjunt de lloses alterades probablement per acció del foc i dipositades sobre el travertí formant una mena de caixa. Són els fragments ceràmics els que van permetre retardar-ne provisionalment la datació fins al bronze. Ho confirmarà l’anàlisi per carboni 14 de les restes òssies associades al fogar que s’hi han exhumat, una possible falange de cabra i fragments de vèrtebra. 

Respecte a la funcionalitat de l’estructura, la mena de caixa que formaven les lloses podria indicar que es tracta d’un enterrament per incineració, que es practicava a l’edat del bronze: “A mesura que vas excavant vas plantejant hipòtesis i en vas descartant unes i reformulant altres, i per les evidències que hem pogut exhumar ara mateix ens decantem pel fogar. Demà [per avui] l’acabarem d’excavar i els pròxims dies veurem que hi ha a sota del travertí, que és una concreció calcària que actua com un segell natural i preserva les capes de sediments que hi ha a sota”.

Així que es respira optimisme a l’equip de Regirarocs. La jornada d’ahir va servir per traçar la quadrícula reglamentària i retirar la primera capa, la més superficial, uns deu centímetres de terra i vegetació, “per detectar els diferents dipòsits sedimentaris i veure com interactuen, entre ells i amb la paret de roca, per establir una seqüència, l’ordre en què van anar succeint les coses”.

El possible fogar, amb les seves lloses i les seves restes ceràmiques, és la més prometedora però no l’única troballa del dia. També van arribar ahir a un estrat on abunden les restes de defecacions animals. També aquí la primera hipòtesi, que es tractava d’un tancat que servís com a corral del bestiar, es va acabar descartant en favor del trànsit més o menys habitual d’animals salvatges, potser cabi rols o muflons.

Respecte a la potencialitat del jaciment, Remolins recorda que el sondeig –perquè es tracta d’això, més que d’una excavació en tota regla, tant per les dimensions de la intervenció com pes objectius– vol determinar si la balma del Llunci respon a les altes expectatives que van dur el 2003 Patrimoni a incoure’l a la llista dels Béns d’Interès Cultural a partir de les restes ceràmiques exhumades el 1966 per Pere Canturri. A la vegada, es prendran mostres de cada capa de sediments, diu, per obtenir-ne una datació aproximada que ajudi a conèixer els processos naturals i humans que han causat l’acumulació d’aquests sediments.

Però apel·la al cas de la balma de la Margineda i al jaciment del roc de l’Oral, just a sobre del Llunci, per mantenir viva la intuïció, més que no la hipòtesi, que al subsol de la balma ens hi esperen restes del mesolític, posem que deu o dotze mil·lennis enrere. El fogar és molt posterior, però sembla indicar l’existència d’un possible hàbitat temporal, que es veuria reforçada si apareixen restes de murs o algun forat de pal que pogués delatar una estructura estable. Del neolític, fins i tot del mesolític, podrien aparèixer-hi restes de talla o eines que indiquessin un ús intensiu de la balma: “Però ja veurem, hem d’anar-nos adaptant al jaciment i al que ens digui, sense prejudicis que ens duguin a buscar el que esperem trobar-hi”.

Ja veurem, sí, però el Llunci promet. I queden tres setmanes de feina.