El més fabulós tresor del mercat

Apareixen el pòster i tres cartells de la pel·lícula rodada el 1971 a Engolasters per De la Loma.

No és cap descobriment, perquè El más fabuloso golpe del Far West –o Nevada, que és l’altre títol amb què se la coneix– està perfectament referenciada: la va rodar el 1970 el molt prolífic i una mica quinqui José Antonio de la Loma –director de Yo, el Vaquilla i Perros callejeros, entre d’altres, pel·lícules que han passat a la història del cine espanyol– i comptava amb Carmen Sevilla, Mark Edwards i Fernando Sancho com a caps de cartell. La cosa anava del clàssic atracament perfecte a la sucursal bancària més segura en aquest costat del Valira. Tot surt bé fins que arriba l’hora de repartir-se el botí: els membres de la banda comencen a caure, un a un. El cas és que els exteriors es van rodar com és sabut entre Engolasters i Ransol, com comprovaran si punxen http://adiosgringo.com/10-balas-de-hielo-los-mejores-westerns-nevados, i si en parlem avui i aquí és perquè deu dies enrere va aparèixer a la parada d’Alvaro de Araujo al mercat de les Valls un joc amb el pòster original de la pel·lícula i tres d’aquells cartellets amb fotogrames que, allà a la prehistòria, es plantaven a l’entrada del cine per picar la curiositat de l’espectador. Tot això sembla avui cosa marciana, és clar, però a l’època funcionava, i el cas és que tot aquest material el tenia a la venda el bon Alvaro –que sempre té un tresor amagadet per poc que s’entretinguin a buscar– a un preu més que raonable, pràcticament regalat. Una ganga per a col·leccionistes, i que podria ser l’excusa perquè algú –la colla d’Ull-Nu, potser, o el Cineclub, o l’Arxiu Nacional– es fes amb una còpia de la pel·lícula i en programés un passi amb l’excusa que d’aquí a ben poc –l’any que ve, ja veuen– farà 50 anys que es va rodar. No se’n facin il·lusions, perquè totes les cròniques la posen entre dolentota i pèssima, però caram, el trio protagonista mereix una oportunitat, De la Loma va ser un director curiós i estimable, i la banda sonora la firma Stelvio Cipriani, el compositor d’Anónimo veneciano. I un Far West andorrà i nevat –recordin el títol– no s’ha repetit mai més. No n’hi ha prou?