El migrat pressupost en defensa dels anys 60 va inspirar ‘Andorra’ a Seeger

“Vull anar a Andorra, Andorra, Andorra. / Vull anar a Andorra, és un lloc que adoro. / Es gasten quatre dòlars i 90 cèntims / en armaments i en la seva defensa. / ¿Havíeu vist mai tanta confiança?/ Andorra, hurra!”.

És la tornada de la cançó Andorra, escrita l’any 1962 per Malvina Reynolds i musicada i interpretada pel cantautor de folk Pete Seeger (Nova York, 1919). Seeger, a més de posar música a la lletra de Reynolds, va completar la composició amb les dues estrofes finals. El tema el va incloure en el disc The bitter and the sweet, publicat el 1962.
La cançó original, interpretada per Seeger, es pot trobar al canal de vídeos Youtube fent la recerca de les paraules Pete Seeger Andorra. La sorpresa és que la va penjar, el juny passat, un usuari japonès, i la veu del cantautor s’escolta (amb bona qualitat) sobre una fotografia en blanc i negre d’un jove Seeger, guitarra en mà, i amb un missatge en japonès sobreimprès.
L’usuari explica que ha penjat el tema perquè és l’original de la versió que el 1969 va compondre el cantautor Takada Wataru, Unim-nos a les forces armades d’autodefensa, una cançó reivindicativa contra la guerra (el tema en japonès sona exactament igual que la melodia d’An­dorra de Seeger). Fa unes setmanes, l’enllaç directe a Andorra es va compartir en alguns perfils de Facebook.
L’any 1993 Seeger va publicar el llibre Where have all the flowers gone. A musical autobiography, un volum en què va recopilar totes les seves cançons, amb la lletra, la partitura i comentaris. Un exemplar del llibre és a la Biblioteca Nacional, firmat pel mateix Seeger. A la dedicatòria hi diu For the Library of Andorra, from Pete Seeger, sept. 2003 (per a la biblioteca d’Andorra, de Pete Seeger, setembre 2003). El cantautor va acompanyar la dedicatòria amb el dibuix d’un banjo i una anotació: see page 112 (vegeu la pàgina 112). La pàgina 112 del llibre conté la lletra completa d’An­dorra i la partitura.
Seeger explica que “pots escriure cançons a partir de temes que llegeixes al diari”. De fet, admet que “el periodista ha fet la meitat de la feina per tu”. El cantautor aclareix que Malvina Reynolds, autora de la lletra d’An­dorra, va escriure la cançó a partir d’un breu article que va llegir al New York Times. Seeger afegeix que “anys després va trobar el periodista a Andorra”, però aquest ja és un altre tema.
L’article a què es refereix Seeger deia que el pressupost militar d’Andorra per a l’any 1961 era de 300 pessetes (cinc dòlars) i que es destinaria a les pràctiques de tir de la policia andorrana, aleshores formada per pocs membres (segons consta en un teletip de l’agència de notícies AP del 26 de gener de 1961, que esmenta Julià Reig Ribó, l’aleshores síndic general). La xifra va sorprendre tant Reynolds i Seeger que van dedicar al Principat la cançó de caràcter antibel·licista.
De fet, en les estrofes afegides per Seeger, el cantautor diu que mostra el retall de diari al secretari de Defensa nord-americà de l’any 1962, Robert McNamara, perquè es fixi en què fa Andorra i ho copiï, però el general li respon que el seu “gran i ric país” necessita la defensa per sentir-se segur. Seeger li respon que si el que necessita és seguretat li comprarà “un sofà”, i que “un psiquiatre és més ràpid i barat”.
Al llibre-recull, Seeger també inclou l’adaptació d’Andorra que Charlie King va fer l’any 1993, I want to go to Azoty, sobre una fàbrica polonesa que intentava fugir del sistema capitalista.
Andorra no ha passat desapercebuda al Principat. El 25 de setembre del 2003 el cap de Govern Marc Forné va pronunciar un discurs de caràcter pacifista a les Nacions Unides. Forné va esmentar la cançó de Seeger i va assegurar que els versos encara eren vigents. El cap de l’executiu va dir que “moltes coses han passat des d’aquells dies [en què Seeger va compondre la cançó] i Andorra ja no gasta quatre dòlars i 50 cèntims en pressupost de defensa. No gasta ni un cèntim”.
“A les muntanyes dels Pirineus / hi ha un Estat independent. / La seva població és de 5.000 ànimes / i penso que, simplement, són genials / (...) / Gasta menys de cinc dòlars en armament. / (...) / Només tenen cinc dòlars per a armaments / i la resta per a dolços i pastissos.” Ho cantava Seeger l’any 1962.