El Museu Nacional i l’etern retorn

L’equipament fa bons els pronòstics i apareix als programes de la majoria de les candidatures.

És un clàssic de cada convocatòria electoral: el Museu Nacional sempre torna, i tant li fa que durant els últims quatre anys no s’hagi aixecat ni una sola veu per reclamar-lo. Bé, alguna potser sí: ho va fer el cap de Govern, Toni Martí, en la inauguració del Thyssen, i mesos després Roser Suñé al congrés demòcrata del 2017. Però molt, molt de passada. I de la mateixa manera, la ministra de Cultura en funcions, Olga Gelabert, sempre ha defensat un concepte de Museu Nacional més aviat virtual, integrat per tota la xarxa museística realment existent, que no físic, entès com un patracol que reuneixi en un mateix espai les joies del patrimoni nostrat. L’última vegada, quan els frescos de Santa Coloma van ser traslladats a l’Espai Columba. Per això sorprèn que el programa de Demòcrates inclogui en un lloc molt destacat la “promoció” del Museu Nacional i que el consideri a més “imprescindible”. Ja veurem si aquesta vegada la cosa va més enllà de les bones intencions, perquè convé recordar que el programa amb què DA va guanyar el 2015 ja deia una cosa molt similar.

El cert és que no són els únics que veuen el museu en l’horitzó de la pròxima legislatura. També s’hi han apuntat, sense concretar naturalment ni com ni quan ni on, Terceravia i el PS, mentre que Progressistes-SDP s’arrisca a posar-hi nom: el vol ubicar a l’hotel Casamanya d’Ordino. Hi ha més equipaments nacionals que ensenyen la poteta de forma reiterada als programes: un nou Arxiu apareix a l’agenda del PS, com era d’altra banda esperable si tenim en compte que la número 2, Susanna Vela, és la cap del servei, i que durant el seu breu mandat com a ministra de Cultura, en el bienni diguem-ne progressista, va ser quan es va presentar l’últim projecte amb cara i ulls. Sorprèn, en canvi, que també el postuli Demòcrates: “N’estudiarem el desenvolupament”, diu literalment el programa; la cap de llista taronja per Escaldes, Sílvia Calvó, el donava dilluns per fet la pròxima legislatura. Amb altres paraules, sense acabar de decidir si en vol un de nova planta, Liberals es compromet a dotar l’Arxiu d’unes instal·lacions més “adequades”.

On també hi ha una rara unanimitat és en la necessitat de reglamentar un marc fiscal amb desgravacions que estimulin el mecenatge privat, una vella aspiració del sector que comparteixen ara Terceravia, PS i Progressistes-SDP, però que en canvi Demòcrates no ha cregut necessari incloure a la carta als reis que acaben sent els programes electorals. Hi ha alguna coincidència més: Andorra Sobirana i de nou Demòcrates, qui ho havia de dir, plantegen la creació d’un port franc artístic. El cert és que Demòcrates en diu “dipòsit”, no port, i que només l’insinua, també de passada i al final de tot, com per omplir. En canvi, la candidatura d’Eusebi Nomen l’ha convertit en l’eix central, per no dir únic, del programa sobirà en matèria cultural.

Hi ha més propostes singulars, per no dir pintoresques: Liberals insisteixen a portar RTVA a l’edifici històric de Radio Andorra al roc del Pui encampadà, opció repetidament descartada per onerosa. Però si aquesta falla, tenen pla B: ubicar-hi l’Arxiu. Sorprèn en aquest punt que Demòcrates ni tan sols parli de Radio Andorra al programa. O no sorprèn, vista la indecisió crònica dels taronges sobre el projecte. Per cert, Liberals proposen que RTVA passi a dependre del ministeri de Cultura, no s'acaba de veure ben bé per què i no es molesten a explicar-ho. Terceravia, de la seva banda, ha tingut la molt sensata ocurrència d’elevar el centre emissor de Sud Radio al Pic Blanc a l’inventari de patrimoni cultural –on incomprensiblement encara no figura– i, de passada, postular-lo a patrimoni de la Humanitat, tal com Velles Cases reclama des de fa anys.

Més sorpreses: tant parlar del xup xup audiovisual, i els únics que hi han pensat han sigut Terceravia, que no es moca amb mitja màniga i vol convertir-nos, diu, en “un centre internacional de produccions digitals i audiovisuals”, i Liberals –“Establirem la figura de la indústria del cinema”, diuen. En canvi, Demòcrates, que fa quatre anys parlaven d’una Film Commission a l’andorrana, han fet aquesta vegada mutis, potser per no tornar-se a enganxar els dits. De la Vall del Madriu, en fi tan sols se’n recorda el PS, Liberals són els únics que han recollit el clam de l’última cap de la Biblioteca Pública –Inés Sánchez, avui en excedència– que fa anys i panys que trina per unes noves instal·lacions, i Demòcrates es compromet ara, després de dos mandats, a trobar-li un “ús” a Casa Rossell. A bones hores.

Pels entorns, de puntetes

Així com el Museu Nacional ha tornat puntualment dels llimbs on ha passat els últims quatre anys, un tema que ha sigut recurrent aquesta legislatura, els entorns de protecció, tan sols ha merescut l’atenció del PS. La formació de Pere López és l’única que es compromet a retocar la llei del Patrimoni, cal suposar –el programa no ho especifica– que per retornar als 100 metres de perímetre cautelar que va liquidar la reforma del 2014. Amb una certa barra, Demòcrates diu que “continuarem desenvolupant els entorns de protecció”. "Continuarem", diu. N’han aprovat tres des del 2014. Tres. El PS s’atreveix a agafar el bisturí i parla obertament de “reestructurar” el servei i de Patrimoni i proposa un Pla nacional lingüístic, un estatut de l’artista, un Consell nacional de la cultura i de les arts i un Pla nacional d’equipaments culturals. Tot molt nacional. Liberals pretenen “garantir” l’ús “correcte” de la llengua per part de les institucions públiques, instituir un Dia de la cultura andorrana i desenvolupar la carta arqueològica; Progressistes-SDP vol un Pla estratègic de turisme cultural, i Demòcrates, en fi, potenciarà el mapping, auspiciarà un Llibre blanc de la política cultural i seguirà apostant per organitzar “esdeveniments culturals de prestigi internacional”. Vaja, que tenim Cirque du Soleil per a uns quants anys.