El nou Comunal, granat i a punt

El Comú ha invertit 180.000 euros a renovar el pati de butaques, el teló i els arlequins, i a netejar-ne terra i sostre.

Si els proposéssim el joc de les vuit diferències entre el vell i el nou Comunal, és probable que només fessin el ple els molt, però molt assidus –i els que gasten una memòria fotogràfica, que n’hi ha-. Perquè la reforma del teatre de la capital ha sigut intensa, com de seguida es veurà, i també extensa –l’equipament va tancar al setembre i reobre aquesta nit, vuit mesos després– però més que d’una reforma integral s’ha tractat d’un lífting subtil, a la vegada que necessari en unes instal·lacions que l’any que ve celebraran el primer quart de segle de vida –es van estrenar el 1995, durant el consolat de Lluís Viu.

El més aparent ha sigut el canvi cromàtic: el granat s’ha convertit, per algun motiu que no queda del tot clar, en el color corporatiu, i ha substituït el blau que fins ara era marca de la casa. Però amb el cor a la mà: quants de vostès recordaven que les butaques i el teló, eren fins ara de color blavós? En qualsevol cas, s’ha renovat el pati de butaques, que conserva les 247 localitats que tenia fins ara i el peculiaríssim accés que el parteix en dos i que es cruspeix les localitats centrals: un suggeriment dels assessors que van participar en la construcció del Comunal per estalviar espai mort i que se n’ha acabat convertint en un dels elements idiosincràtics.

Els seients, en fi, s’assemblen com dues gotes d’aigua –tret del color– als que hi havia fins ara. De fet, s’han aprofitat els reposabraços originals i l’estructura interior, que permet que es pleguin automàticament, i se n’han canviat el respatller, el cul i naturalment el coixí i la tapisseria. L’estat de conservació era prou bo, tot i els 25 anys de serveis, com perquè es poguessin reaprofitar, i l’estalvi ha sigut per aquesta via considerable: renovar íntegrament les butaques hauria triplicat el pressupost, que s’ha enfilat en aquesta primera fase –n’hi haurà una segona– fins als 180.000 euros.

Qui recordi, en fi, la petita tortura en què s’havia convertit els últims temps resistir dues hores assegut al Comunal notarà immediatament la diferència. Els que sí que són nous de trinca són el teló de boca i els arlequins, la tela rígida que tanca lateralment l’escenari. S’ha canviat també la porta tallafocs de l’entrada de servei, que comunica els camerinos amb l’escenari, i també s’ha intervingut en terra, sostre i parets. El terra ha sigut especialment delicat, perquè està pavimentat amb totxos de granit, material altament porós que té el mal costum de xuclar la brutícia: després d’un quart de segle es poden imaginar el color que se li havia posat. Però això ja és història, perquè ha quedat net com una patena i com si fos nou de trinca. També s’ha netejat el sostre de fusta, s’han pintat les parets de gris –amb un toc granat que a ull nu i desentrenat passa desapercebut– i, atenció, s’ha reparat el sistema de climatització i refrigeració.

Hi ha hagut també retocs menors a la cabina de control, s’han renovat els motors de les finestres del vestíbul, que s’obriran automàticament en cas d’incendi per deixar sortir el fum, s’ha instal·lat una filera de leds ambientals –blaus, no granats!– als murs laterals, i s’ha aprofitat per fer reparacions cosmètiques als camerinos. Tot plegat complementa la intervenció que s’hi va fer el 2012, la primera gran parada en la història del Comunal –bàsicament, per adaptar les instal·lacions a la normativa de seguretat– i precedeix la que tindrà lloc aquest mateix curs, molt probablement a la tardor, en què es “dignificarà” –diuen des del Comú– el rebedor i la zona de taquilles, així com les dues escaldes d’accés. La bona notícia és que les obres, amb un cost previst considerablement inferior als 180.000 euros d’aquesta primera fase, no requeriran tancar el teatre i que no caldrà interrompre la programació ordinària.

La reforma de l’equipament coincideix amb el nou contracte de lloguer, en vigor des del març i segons el qual el Comú abonarà els pròxims deu anys 4.500 euros mensuals, 1.000 més que fins ara. Així que tenim Comunal com a mínim fins al 2029. Sembla molt, però tempus fugit.

Pepa Plana obre el Festival de Pallasses

Després de vuit mesos fora de servei, el Comunal reobre aquesta nit (21.30 hores), just a temps per a l’estrena del Festival Internacional de Pallasses (FIPA). I ho farà amb Veus que no veus, el nou espectacle de Pepa Plana, en què la directora del FIPA s’estrena entre nosaltres en un duet còmic, al costat de Noël Oliva i replicant totes dues els papers canònics del circ clàssic: Plana, el d’Augusta; Oliva, el de Cara blanca. També avui arrenquen les nits golfes del festival, amb Glòria Martínez i Marta Bernal a Las glorias, barreja de teatre musical i cabaret amb tocs d’actualitat. Serà a la Fada (23.30 hores) i repetiran demà. La programació es completa amb Las gallegas, a mig camí entre el teatre còmic i el clown de la Companyia Lolita Corina (10 de maig, Comunal), The Receptionist, d’Inga Björn i Kristina Tammisalo (11 de maig, Comunal), The One & The One, amb Colette Gomette i Anna de Lirium (11 de maig, Comunal), i Tulipas, de Decopivolta (11 de maig, la Fada).