Diari digital d'Andorra Bondia
Foto de família dels guanyadors, en l’entrega de premis que va tenir lloc dissabte.
Foto de família dels guanyadors, en l’entrega de premis que va tenir lloc dissabte.

El nou Ull-Nu ja pensa en el futur


Escrit per: 
Redacció / Foto: Ull-Nu

La direcció creu que els canvis han funcionat i prepara el nou conveni amb el ministeri i el Comú.

És veritat que l’aposta –una nova secció competitiva de llargmetratges que fossin a la vegada òperes primes– era quasi, quasi un cavall guanyador. Com ho era també la revisió del format amb l’eliminació de les cinc categories vigents fins a aquesta edició –millor curt de ficció, millor documental, millor animació, millor videoclip i millor videoart– per un palmarès estrictament tècnic que distingeix la millor obra, la millor direcció, la millor direcció artística, la millor fotografia i el millor guió. Però calia comprovar si l’espectador respondria a les expectatives de l’organització.

Doncs va ser que sí, diu Hèctor Mas, el director del Festival de cine emergent d’Andorra –el subtítol d’Ull-Nu d’ara en endavant: “Ens falta fer el balanç definitiu, però la sensació que tenim és que tant a les projeccions com a les activitats paral·leles ha vingut més públic que mai”. Amb dos apunts especialment positius: el primer, que tot i la meteorologia que els va posar l’ai al cor les dues primeres jornades, cap activitat ha punxat; però és que, a més, insisteix Mas, “hem tingut un públic divers –més jove, més adult, més especialitzat...– segons l’activitat. No era la mateixa colla de friquis que s’han cruspit tot el programa de dalt a baix. En absolut”. Per posar-hi xifres: dos dels llargs –Estiu 1993 i Pieles– es van enfilar fins al centenar d’espectadors, la mateixa xifra que va congregar el vermut seriòfil de dissabte a La Fada, convertit ja en una de les cites estrella del programa.

Oli en un llum, doncs, per a un festival que consumia aquesta edició l’última de les tres que s’havien de convocar sota el paraigua del conveni signat el gener del 2016 amb el ministeri de Cultura i el Comú de la capital, i pel qual les dues institucions asseguraven a Ull-Nu una subvenció anual de 24.000 euros. Amb el balanç definitiu a la mà, les tres parts hauran de tornar a seure per negociar-ne la renovació. Però el cert és que seria una sorpresa de les grosses que no hi hagués acord.

Les ‘kellys’, al palmarès

Pel que fa al palmarès, en la nova secció consagrada al llargmetratge no hi va haver sorpreses i els premis se’ls van repartir Estiu 1993 (premi del públic) i Júlia Ist (millor òpera primera). O potser sí, que hi va haver sorpresa, diu Mas, “perquè habitualment passa al revés: Júlia Ist agrada més al públic, i Estiu 1993, al jurat professional; el nostre jurat, en canvi, ha considerat que Júlia Ist s’avenia més amb les característiques d’un festival com Ull-Nu”.

En l’altra categoria, la de curtmetratges, el premi a la millor obra va ser per a El escarabajo al final de la calle, comèdia costumista amb toc fantàstic dirigida pel realitzador valència Joan Vives i rodada íntegrament a la localitat de San Valero. La millor direcció va ser per a The Brother (Le frère), de la directora francesa Lea Triboulet, que segueix la vida quotidiana de tres germanes de Nova Orleans que han de tirar endavant després de la desaparició del seu germà, i un guardó que satisfà especialment Mas perquè la participació de cineastes francesos –en una proporció d’un a tres respecte dels espanyols– és un aspecte que el festival vol potenciar en les pròximes edicions.

La gran guanyadora, si es pot dir així, va ser Organizar lo (im)posible, documental que retrata la molt precària situació laboral de les cambreres d’hotel –les kellys– i que a més del premi del públic va obtenir l’accèssit a la millor direcció, per a la realitzadora catalana Carme Gomilla. La resta del palmarès se’l van repartir Waste, de Laira Sisteró (millor direcció artística); Soul, de Jiajie Yu Yan (millor fotografia); Compatible, de Pau Bacardit (millor guió), i ¿No ves que ardo?, d’Arnau Padilla (premi a la preservació de la memòria històrica).

L’únic però d’una cita que serà recordada –diu Mas– per la presència d’una figura històrica i carismàtica com Joana Biarnés, pionera del fotoperiodisme espanyol, és que tres dels premiats –Vives, Sisteró i Yu Yan– fessin campana i no assistissin a la cerimònia: “Va deslluir una mica l’entrega dels premis i és un lleig per als seus companys, però la veritat és que no hi podem fer res”.

Andorra
cine
Ull-Nu
festival
cine emergent
Hèctor Mas

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte