Diari digital d'Andorra Bondia
PIlar Burgués i Sergi Mas, ahir a la seu d’Editorial Andorra; el volum es presenta aquesta tarda a La Llacuna.
PIlar Burgués i Sergi Mas, ahir a la seu d’Editorial Andorra; el volum es presenta aquesta tarda a La Llacuna.

El paradís era al Matarranya


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Pilar Burgués reincideix en el relat amb ‘Vacances de xics’, evocació dels estius infantils dels 60 a Torre del Compte.

El paradís existia i era al Matarranya. Per concretar: en algun lloc entre Valljunquera i Torre del Compte, a la franja catalanoparlant de la província de Terol, i en algun moment de la segona meitat dels anys 60. Com a mínim, per a Pilar Burgués, és clar. I així ho recorda a Vacances de xics (Editorial Andorra), la trentena de relats amb què retorna al gènere de l’autoficció que ja va tastar al debut narratiu de fa dues temporades i que aquest vespre es presenta a La Llacuna. Amb una advertència preliminar: la brevetat i la naturalesa episòdica, com de vinyeta costumista, d’aquesta col·lecció de contes és l’únic que comparteixen Vacances de xics i Flaixos de llum blanca.

Aleshores, si ho recorden, qui durant tres decennis i fins al 2012 va ser la directora de la Biblioteca Nacional, exorcitzava a través del microrelat la fase més severa de la diabetis amb què ha conviscut des dels 16 anys. Però això ja ho havia explicat i no tenia cap intenció de tornar-hi. Al contrari, volia fugir –diu– “de la malaltia i de les seves seqüeles”. I per això ha reculat fins als seus estius infantils al peu del Matarranya: “Són l’única etapa de la meva vida absolutament lliure de la diabetis”. Una mena de paradís no necessàriament perdut que evoca amb els ulls de la nena de 4, 6, 8 anys que va ser, i en què realitat i ficció caminen de costat amb tota naturalitat: “Els llocs, els personatges i les situacions són reals, però els he passat pel sedàs de la memòria, i és inevitable que els hagi modelat, edulcorat i probablement distorsionat”.

Eren uns estius eterns, perquè tres mesos no s’acaben mai quan tens 5 anys, a ca l’Hereu, la casa pairal de la branca materna de la parentela. Més que la família, s’hi reunia una tribu que completaven cosins, tiets i assimilats, a banda de germans (cinc), pares i padrins. I tot plegat, ja s’ha dit, al Matarranya dels anys 60. Uns estius que començaven des del mateix moment que pujaven al cotxe i deixaven l’escaldenca plaça Coprínceps: “El paisatge s’anava transformant des de les cases andorranes de pedra i pissarra fins als murs encalcinats i pintats de blau de la Torre del Compte”. Un altre món que ha quedat enregistrat, a més, en les pel·lícules en súper 8 que rodava el pare, Lluís Burgués, avui dipositades a l’Arxiu Nacional: aquest vespre se’n projectarà una selecció a La Llacuna.

Per Vacances de xics, en fi, hi desfilen personatges com el tio Fèlix, amb qui la Pilar nena portava a l’abeurador el ruc familiar –Carlos, es deia, i era l’últim animal que quedava a la cort de ca l’Hereu– com qui treu a passejar el gos; la imatge de santa Àgueda que regnava en una de les habitacions més llòbregues de la casa i que els més petits tenien pànic de travessar sols, consternats pels dos pits tallats que exhibia en un platet; la Silveria, que posseïa l’únic cotxe del poble i feia de taxista ocasional, i que els portava de la capital –Alcanyís!– un joc de nines retallables que es passaven tot el dia esperant; o el gibrell verd pel qual, una vegada a la setmana, anaven desfilant tots els nens de la tribu, en aquella casa on mai no hi va haver aigua corrent.

Atenció també al llenguatge, que conserva alguns girs del peculiar català que es parlava a l’època al Matarranya i que sonava tan exòtic a les oïdes de Burgués –d’aquí el xic del títol, però també l’abundància de tios i ties, no pels germans dels pares sinó pel tractament que es reservava als grans del poble, i també de calces, mollos i pitxelles, per mitges, cabells i càntirs–, i atenció també als sensacionals dibuixos a ploma amb què Sergi Mas ha il·lustrat els relats, amb unes vinyetes delicadíssimes, amb el característic gust pel detall del menairó d’Aixovall i que recorden La nena que volia dibuixar, les memòries gràfiques de Roser Capdevila.

Dos anys enrere, en fi, Burgués dubtava legítimament si sense la diabetis que sobrevola Flaixos de llum blanca mai hauria agafat la ploma. Doncs ara ja ho sabem: a Vacances de xics, la malaltia ni hi és ni se l’espera. Benvinguts al paradís.

Andorra
Editorial Andorra
llibre
relats
Matarranya
Pilar Burgués
Sergi Mas
Valljunquera
Torre del Compte

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte