Diari digital d'Andorra Bondia
Pergamí de mitjans segle XII amb un fragment del ‘Liber Iudicum’ traduit al català.
Pergamí de mitjans segle XII amb un fragment del ‘Liber Iudicum’ traduit al català.

El pare Cebrià, per a tots els públics


Escrit per: 
A. L. / Fotografia: Arxiu Capitular d'Urgell

La SAC clausura a la Llacuna el centenari del polígraf amb una conferència del paleògraf català Jesús Alturo.

Les Homilies d’Organyà continuen figurant als llibres escolars –i el que és pitjor, en la memòria col·lectiva– com el primer text literari escrit en català. Posem que en una data tan discutible, per concreta, com el 1204. Ho diem d’esma, com si es tractés d’una veritat absoluta, quasi revelada, però el cert és que aquest títol honorífic fa molt que va deixar de ser d’Organyà. L’últim a disputar-li el lloc a Miret i Serra, el descobridor de les Homilies, va ser el nostre Cebrià Baraut, el pare Cebrià (el Vilar de Cabó, 1917-Montserrat, 2003), a qui la SAC recorda avui a la Llacuna amb una conferència amb motiu del centenari a càrrec de Jesús Alturo, catedràtic de paleografia a l’Autònoma de Barcelona.

El cas és que, com insinua Alturo, la modèstia i la senzillesa del pare Baraut van fer que en el seu moment passés quasi desapercebut un descobriment sensacional, perquè retardava com a mínim mig sergle, fins al 1150, el primer text literari en català. Va ser al 2000 i al numero XIII d’Urgellia, fundada i dirigida pel mateix pare Baraut: hi donava notícia d’un pergamí amb la traducció del Liber Iudicum que havia trobat a la coberta d’un llibre de comptes del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles conservat a l’Arxiu Capitular d’Urgell.

Un exemple, diu Alturo, de la polièdrica curiositat del pare Cebrià, “que anava molt més enllà de transcriure i publicar els documents de naturalesa juríridica que constitueixen el gruix més important i probablement més conegut de la seva obra, i pensa només en el monumental Cartulari de la Vall d’Andorra”. El pare Baraut també tenia ulls per a les (diguem-ne) rampoines bibliogràfiques, els fragments de còdex com el pergamí amb la traducció del Liber Iudicum que va aparèixer semiocult i reutilitzat com a coberta d’un prosaic llibre de comptes monacal: “Un foli com aquest, que pot semblar tan poca cosa, té importància no només perquè conté el primer text literari en català; també ens està dient que va existir una traducció sencera del Liber en data tan reculada com el segle XII.” I si un monjo de Tavèrnoles escrivia en català, significa que hi havia lectors que llegien en català. I des de feia prou temps com perquè algú es prengués la molèstia de traduir un patracol com aquest.

Admet Alturo que es tracta de disquisicions de consum no precisament massiu, però insiteix que ens trobem davant d’un gegant, un polígraf de formació i vocació enciclopèdica, que a partir dels documents que transcriu i edita toca totes les disciplines del coneixement humanístic, des de la filologia fins a la història, la religió, l’art i la literatura. I vam tenir la immensa fortuna que a partir del 1963 s’instal·les a la casa que els monjos de Montserrat tenien a l’època al carrer Fiter i Rossell d’Escaldes, des d’on va impulsar els Quaderns d’Estudis Andorrans (1976) i Monumenta Andorrana (1965), a banda de la revista Urgellia (1978) i el Cartulari (1988): “El pare Cebrià marca un abans i un després en els estudis històrics de les terres de l’antic bisbat d’Urgell. Com diu Jordi Pasques, si eliminéssim tot el que la paleografia i per tant la historiografia urgellenca li deuen al pare Cebrià, pràcticament caldria començar de zero”.

Es va consagrar, en fi, a la faceta més eixuta i aspra, però també necessària, dels estudis històrics, que és la transcripció i interpretació de documents. I ho va fer amb insubornable rigor intel·lectual i sense deixar-ne endur mai per una interpretació aventurada, banal o gratuïta: “Si no ho veia clar, callava; no especulava mai”.

Però que no ens espanti tot el que n’hem dit fins ara. El pare Cebrià no és només un erudit que escriu per a d’altres erudits. També va ser capaç d’embarcar-se en aventures divulgatives –recordin aquell còmic pioner que va ser la Petita història d’Andorra– i Alturo aconsella tastar Santa Maria del Miracle, la història del santuari per on va desfilar abans de recalar a Escaldes, i la seva biografia de García Jiménez de Cisneros, abat de Montserrat al segle XV. No s’enfilaran mai a la llista dels més llegits, però constitueixen una lectura fascinant i altament recomanable, com d’altra banda –conclou Alturo– totes les seves incursions en la història del monaquisme. Ara que hauria fet cent anys és una bona excusa per comprovar-ho.

Andorra
la Seu
Arxiu Capitular
SAC. Alturo
Cebrià
pare Cebrià
Baraut
Centenari
Homilies
Liber Iudicum

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte