El Pla, per a la pallaresa Barbal

No és la primera vegada que el Josep Pla, el premi de novel·la en català que convoca l’editorial Destino, s’acosta per aquestes contrades recentment: enguany guardona la pallaresa Maria Barbal després que el 2014 caigués en mans d’Albert Villaró. El jurat de la 53a edició va premiar Tàndem, una novel·la que, en paraules de la mateixa Barbal, és una història sobre la felicitat que té com a protagonistes un home i una dona que es donen l’oportunitat de recomençar i “viure plenament”. Al mateix temps es donava a conèixer la guanyadora del premi Nadal, Najat El Hachmi, amb El lunes nos querrán. El relat narra la història de dues amigues que creixen a la perifèria d’un barri i que veuen com la procedència, el sexe o la classe social els condiciona la conquesta de la llibertat.

    
En certa manera, les dues novel·les premiades per l’editorial Destino tenen en comú la recerca de la llibertat. Tant Barbal com El Hachmi (qui a Andorra havia obtingut el Ramon Llull, el 2008, amb L’últim patriarca) van presentar les obres amb un pseudònim i un altre títol. La convocatòria d’enguany ha aconseguit una altíssima participació, amb una xifra rècord de 1.044 obres al Premi Nadal, dotat amb 18.000 euros, i una seixantena al Premi Josep Pla, que té una dotació econòmica de 6.000 euros.
    
Els lectors podran trobar els llibres premiats a les llibreries el pròxim mes de febrer. L’obra de Barbal es publicarà el 3 de febrer en català i el 17 de febrer en castellà. Les dues versions seran publicades per Destino. El lunes nos querrán es publicarà el 10 de febrer (Destino) mentre que l’original en català, Dilluns ens estimaran, el publicarà a Edicions 62 el mateix dia.
    
Barbal (Tremp, 1949) va desenvolupar la comarca pirinenca de naixement com a escenari de novel·la en els seus primers relats, un cicle pallarès on aborda l’entorn rural de la seva infància i adolescència amb perspectiva crítica. Pedra de tartera, publicada el 1985, va ser el primer títol d’aquest cicle novel·lístic on explora la duresa de la vida rural al Pirineu. El van seguir Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992) i el volum de relats La mort de Teresa (1986).
    
Barbal va reprendre els escenaris de la seva comarca de naixement de nou en la novel·la A l’amic escocès, que narra una història d’amistat entre un jove pallarès, Benet Enrich, nascut el 1913 i en George, un escocès que s’apunta a les brigades internacionals, ja que comparteix ideals comunistes.