El pont de la Margineda, a la ITV

El ministeri vol determinar l’estat de conservació de l’arc i elaborar un projecte per intervenir-hi.

Potser no és el pont romànic de Besalú, però és el més aparent que podem presentar en matèria de ponts medievals. O més aviat de tradició medieval, perquè la primera cita documental del pont de la Margineda data 1487: un document de l’arxiu comunal de Sant Julià parla d’un pont nou que es troba entre el “Coll de Vita Romana” i el “Prat Primer tirant a Palomera”. Prou indicis perquè els experts hagin identificat aquest “pont nou” amb el de la Margineda.

Però tot això ja ho sabíem des de la intervenció que Patrimoni hi va practicar el 2008. Si en tornem a parlar ara i aquí és perquè el ministeri en vol determinar l’estat de conservació de l’arc, el més gran dels nostres ponts –la llum és de 9,50 metres, i l’alçada màxima, de 920– i elaborar un projecte per determinar “totes les actuacions que siguin necessàries”.

No cal alarmar-se. Com a mínim, de moment. Segons Patrimoni, el pont de la Margineda “manté un bon aspecte i no presenta lesions que a priori es puguin qualificar d’importants”. Tot i això, l’abril del 2021 s’hi va practicar una primera intervenció a l’estructura de l’estrep dret sobre el qual reposa el pont, aixecat en aquest punt sobre una capa de sediments fluvials “força inestables” que estan exposades a les aigües superficials i a les del subsol, amb la consegüent “degradació”. Per prevenció, diu Patrimoni, s’hi va construir una barrera de micropilots per protegir el fonament de l’erosió. L’estudi tècnic ara licitat pretén obtenir una “diagnosi de l’estat general de l’arc per garantir l’homogeneïtat estructural de l’immoble”.

Val a dir que les actuacions del 2008 i del 2021 són les últimes, i que naturalment n’hi ha hagut altres, sempre parcials. La primera de què es té notícia va ser als anys 10 del segle passat, quan encara era punt de pas obligat per travessar el riu. Es va canviar la barana i es va reduir el desnivell del paviment. L’arquitecte català Cèsar Martinell va dirigir dues campanyes més aviat cosmètiques, el 1962 i el 1968: es van restituir pedres de la barana i de l’arrencament de l’arc, es van detectar esquerdes a l’interior de l’arc i es va constatar “l’alt grau del deteriorament del conjunt”. La penúltima intervenció correspon als anys 80, ja en temps de Pere Canturri: “Davant del lamentable estat de degradació del pont es procedí a la restauració de part de les dovelles de l’arc a més d’afegir noves peces en els punts on s’havien perdut definitivament”.

En resum, que l’aspecte actual té probablement poc a  veure amb el del segle XV: originalment, diu Patrimoni, “era molt més accentuat, amb la tradicional esquena d’ase, que fou dràsticament transformada en omplir-se de diferents capes de terra des de la part centrals fins als extrems. Això provocà un marcat aixecament del nivell de circulació i un alleugeriment de la pronunciada forma inicial”.