Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Nit Literària, premis, Cercle deles Arts i de les Lletres, Alan Ward, Marcel Fité, Jordi Romeu, Ricard Poy, Eva Clausó, Alejandro Llabata, Josep Francesc Delgado, JosepMaria Ràfols, Vicenç Mateu, Joan Burgués
Andorra, Nit Literària, premis, Cercle deles Arts i de les Lletres, Alan Ward, Marcel Fité, Jordi Romeu, Ricard Poy, Eva Clausó, Alejandro Llabata, Josep Francesc Delgado, JosepMaria Ràfols, Vicenç Mateu, Joan Burgués

El Principat d’Andorra, a la corda fluixa


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

El premi Principat d’Andorra d’investigació històrica va tornar a quedar ahir desert. Per tercera edició consecutiva, així que a dreta llei ja no hauria de ser ni notícia. El 2013 va repartir un accèssit, i cal remuntar-se al 2012 per trobar l’última vegada que es va dotar. I això que reparteix 15.000 euros, bossa que el converteix en un dels més ben dotats –per no dir el que més– entre els de la seva modalitat. Així que no és estrany que el síndic, Vicenç Mateu, es recone­gués ahir “inquiet” per la deriva del guardó –que patrocina, recordem-ho, el Consell General– i no es mossegués la llengua a l’hora d’advertir que la situació no es pot repetir i que caldrà reflexionar de forma més o menys immediata “perquè no ens podem permetre una altra convocatòria amb aquesta nul·la repercussió”.

Es referia Mateu a les xifres paupèrrimes d’originals que s’han presentat els últims temps: a la del 2012 n’hi van concórrer quatre, però és que des d’aleshores el Principat d’Andorra només ha sigut capaç de convocar una monografia per curs. O cap, perquè en una ocasió va caldre que el jurat en proposés una, que finalment –per cert– no es va endur el premi. Diu Mateu que fa dies que ho rumia i que encara no té clar com s’ha de reformular el guardó, però que no descarta “res”: fins i tot obrir-lo a altres camps o sortir del cartell de la Nit literària. Extrem aquest últim que suposaria un cop duríssim per al concurs. El president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués, insistia en canvi que les xifres de participació són les ordinàries en una modalitat tan “complexa” i especialitzada com ho és el premi d’investigació històrica, i que des del Cercle s’ha fet la feina de promoció que els correspon. Ni un gram d’autocrítica.

Convé fer memòria, perquè no és la primera vegada que es dóna una situació com aquesta: el Fiter i Rossell de novel·la, l’altre buc insígnia de la Nit literària, va passar per un viacrucis similar quan el 2012, i després d’uns anys esllanguint-se, va tocar fons amb tan sols quatre originals a concurs; el ministeri, que és qui desembutxaca els 15.000 euros de la dotació, va llançar una mena d’ultimàtum i, casualitat o no, en l’edició següent la participació es va enfilar fins a 24 manuscrits. En aquesta convocatòria han sigut disset, i la grossa se l’ha endut Josep Maria Ràfols, periodista català de llarguíssima trajectòria –va participar en la fundació d’El Periódico de Catalunya i en l’edició catalana d’El País, va ser el primer director del Telenotícies de TV3 i també cap d’informatius de la cadena autonòmica–, amb El xiscle de la sirena, la seva primera novel·la. Una intriga històrica que arrenca al segle XVIII, quan uns profanadors de tombes esbotzen una tomba de l’església barcelonina dels sants Just i Pastor, continua als anys 10 del segle passat amb l’obertura de la Via Laietana i conclou en un futur més o menys pròxim, posem que cap al 2030, quan Sergi Grimau, jove periodista i àlter ego de l’autor, resol –o li resolen– l’enigma de la tomba: ¿qui o què hi era enterrat?

Sense deixar la ficció, convé parar especial atenció a Marcel Fité, triple repetidor de la Nit: el 2002 es va endur el Manuel Cerqueda Escaler amb El carrer dels petons, i el 2004, el Sant Miquel d’Engolasters amb Els enigmes de la llengua. Ahir es va tornar a embutxacar els 6.800 euros del premi de novel·la curta amb Escacs de mort, que segueix els passos d’un assassí en sèrie a la Barcelona contemporània –i amb ramificacions andorranes– que firma i anuncia els seus crims amb fragments del llibre Escacs d’amor, tractat valencià del segle XV on per primera vegada es consignen les regles de l’escacs modern. Diguem finalment que Alan Ward, doctor en informàtica, professor a l’Escola Andorrana de Batxillerat i col·laborador del BonDia, es va endur el premi de divulgació científica, dotat amb 5.000 euros, amb Andorra davant del canvi climàtic, perspectiva històrica i reptes. La tesi és senzilla: el canvi climàtic ja és aquí, i els efectes es notaran especialment en les cotes altes, així que ens trobem, adverteix, en primera línia de foc. Ho podem comprovar en la colonització de les cotes altes pel pi negre, en els estius més secs i en les neus cada vegada més tardanes. Per exemple. ¿Què podem fer? Doncs això és el que ens explica al patracol. I ben aviat ens ho avançarà aquí mateix.

Andorra
Nit Literària
premis
Cercle deles Arts i de les Lletres
Alan Ward
Marcel Fité
Jordi Romeu
Ricard Poy
Eva Clausó
Alejandro Llabata
Josep Francesc Delgado
JosepMaria Ràfols
Vicenç Mateu
Joan Burgués
Número de vots: 177
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic