El projecte ‘Haikus’ de la Xarranca ja té data d’inici, el 21 de setembre

Actualment està plenament bolcada a impulsar el projecteHaikus que estrenaran el pròxim 21 de setembre amb una jornada de presentació a La Llacuna. D’aquesta manera, la presidenta del col·lectiu la Xarranca, Emmanuelle Besnard, explica il·lusionada l’important repte que es planteja aquest grup d’artistes que ara per ara són més d’una vintena.

Serà una jornada oberta a tothom, no només als membres del col·lectiu. L’objectiu és que els artistes puguin treballar plegats, “crear sinergies entre artistes de diferents disciplines”. Besnard reconeix que la Xarranca es vincula amb les arts plàstiques, “però la idea és que es connectin amb el món de les arts escèniques, la música i la literatura”. Diu que la peixera en si mateixa “és com un haiku,  una caixa de vidre amb el riu al costat, com una transició entre natura i urbanisme i dona molt de joc”. 
El poeta Manuel Gibert serà l’encarregat d’explicar l’essència d’aquest gènere literari i han convidat a artistes de diferents disciplines per portar els tallers. El 21 de setembre vol ser un moment de “descoberta, experimentació o laboratori”, encara que finalment l’artista diu que la paraula més adient per definir-lo és “incubadora”. I és que pot ser un punt de partida per generar propostes artístiques que al novembre “voldríem tenir per organitzar un cicle d’exposicions entre els mesos de desembre i gener”. Conscients que tot i que la peixera és petita, “és difícil lluir a dintre”, comenta Besnard, la intenció és que cada haiku, que pot ser una acció, una instal·lació o un quadre penjat, s’hi estigui exposat una setmana.  
Pel que fa a la instal·lació El Cicle, de Besnard, s’inaugurarà i es desmuntarà, en principi, el pròxim 11 de setembre, ja que és “efímera”. Ha volgut plasmar el cicle de la vida, “des del naixement fins a la mort, com qui diu”. Li hauria agradat que creixessin més les plantes, però el procés ha estat lent. Explica que ha reutilitzat tècniques d’instal·lació que feia servir més a l’inici, amb teles naturals, amb una figura en posició fetal que es pugui veure en funció del punt de vista, un suport,  l’aigua i els fils que representen la vida que s’embolica. En definitiva, “he volgut expressar el cicle de la vida que és molt orgànic, natural i humà”.