El PS vol saber l’aportació del Govern a la reforma de Sant Julià, que ha costat 500.000 euros

Es veia venir que la remodelació –el lífting total, de fet– a què els últims mesos s’ha sotmès la parroquial de Sant Julià, inaugurada oficialment el 10 de juny, portaria cua. Segons mossèn Pepe Chisvert, el cost de la intervenció no es coneixerà fins que se’n tanquin els comptes, però ell mateix va admetre que es podria enfilar a una xifra que oscil·la entre els 500.000 i els 600.000 euros. Una quantitat considerable que procedeix tant de fons propis de la parroquia com de donacions particulars i aportacions públiques. D’aquesta última partida, s’ha confirmat la participació del Comú de Sant Julià, i mossèn Pepe confiava setmanes enrere que el Govern també hi acabés posant un pessic.

Doncs el PS vol saber precisament a quant puja aquest pessic, segons la pregunta oral que la consellera general Susanna Vela va presentrar divendres perquè el Govern la contesti en la sessió de l’11 de juliol. Els termes exactes són els següents: “Hem conegut que els treballs comptaven amb un pressupost d’uns 600.000 euros i que es cobrien amb aportacions del Bisbat d’Urgell, del Comú (150.000 euros) i del Govern (...). El Govern, participa econòmicament en aquest projecte, o té intenció de fer-ho? En cas afirmatiu, quina n’és l’aportació, i quines són les raons que ho justifiquen?”

No són els diners l’únic que ha aixecat les suspicàcies dels consellers socialdemòcrates. La pregunta també inquireix sobre les “consideracions tècniques” amb què el departament de Patrimoni va autoritzar les obres de reforma i la instal·lació d’un mosaic gegant –la superfície total frega els 200 metres quadrats– al presbiteri i les capelles laterals: “Tenim interès a conèixer exactament el procediment que s’ha seguit per tirar endavant aquestes obres”. Un interès legítim perquè, com recorda el PS, la parroquial de Sant Julià va ser declarada el 2003 bé d’interès cultural, en la categoria de monument. A part del mosaic, obra del jesuïta esolvè Marko Lupnik, la intervenció ha canviat com un mitjó el temple, que només conserva de l’original la capella lateral ubicada a l’entrada –l’antic altar major–, el cor i les estacions del Via Crucis. Tota la resta, inclós el sòl de marbre turc, el vitrall del paravent amb escenes de l’Èxode i fabricat a Zagreb, així les làmpades –els ous d’estrucç de sobre l’altar, banyats amb or de 24 quirats– és nou de trinca.