Diari digital d'Andorra Bondia
Montserrat Planelles i Meritxell Blanco van presentar dijous la quarta temporada de la residència Faber.
Montserrat Planelles i Meritxell Blanco van presentar dijous la quarta temporada de la residència Faber.

El que fan a la Faber


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: SFGA

Repassem els projectes dels investigadors que recalaran a la residència de la Massana i la sorpresa que alguns han generat.

Examinar l’extracció del cautxú a la regió amazònica del Putumayo a principis del segle XX, i fer-ho, a més, des d’un enfocament “descolonial” i “basat en les teories de la justícia social”. Aquest és el projecte amb què el peruà Rolando E. Vásquez recalarà al juliol a la residència Faber de la Massana, en l’equador d’una temporada en què s’hi han programat deu estades. Repetim-ho: l’extracció del cautxú al Putumayo de principis de segle XX des d’un enfocament descolonial.

Li direm Milena, posem que ha estudiat Humanitats i, més que sorpresa, es mostra estupefacta. No tant pel tema, que considera tan focalitzat com ho pot ser qualsevol projecte de recerca acadèmica, com perquè Vásquez hagi triat precisament la residència Faber de la Massana per donar-li forma i, sobretot, sobretot, perquè el comitè de selecció d’aquesta quarta edició, integrat per un representant del ministeri de Cultura, un altre del d’Educació, un tercer de l’Institut Ramon Llull i l’últim, de la Universitat d’Andorra, hagi triat precisament aquest entre el centenar de projectes que es van presentar a la quarta convocatòria. Tan sols deu van superar el cribratge.

Cal recordar que els criteris del comitè són, segons Cultura, la rellevància del camp de treball, el currículum dels candidats i les aportacions que puguin fer a la “comunitat” durant la seva estada en forma de conferències, xerrades o tallers. També, que l’objectiu de la residència Faber, que va obrir el 2019 sota el paraigua de l’Institut Ramon Llull, és afavorir l’intercanvi cultural i facilitar no només l’arribada d’artistes, creadors i investigadors forans sinó també que els nostres puguin sortir a l’estranger i beneficiar-se d’oportunitats similars. Això últim s’ha aconseguit per primera vegada aquest curs, amb les quatre beques destinades a candidats andorrans que Faber Olot ha convocat per a la primavera.

El que es demana l’Íngrid, en fi, és si no hi havia entre els 90 projectes descartats cap que ens toqués de més a la vora que l’extracció del cautxú al Putumato de principis de segle XX. El cas és que només cal fer una incursió a la pàgina web de Faber Andorra per comprovar que el projecte de Vásquez no és el més, diguem-ne, excèntric dels que està previst que desfilin per la Massana. La pedagoga australiana Ange Fitzgerald s’hi estarà al setembre per concloure una monografia sobre l’educació primària de ciències a Austràlia i analitzar com es “promulga” –diu a la pàgina web– “als programes de formació inicial dels professors del seu país”. De nou aquí ens trobem amb una investigació tan especialitzada que cal demanar-se si era Faber Andorra el lloc ideal per rematar el projecte.

La britànica Alice Borchi, professora d’Indústries culturals a la Universitat de Leeds, vindrà al març i va convèncer el comitè amb el projecte d’un llibre, Commoning cultural value: Building hope and resistance in neoliberal times, que consisteix, diu, a “formalitzar un marc orientat als comuns per a la formació del valor cultural com una forma d’oposar-se a les interpretacions neoliberals actuals del valor de la cultura”. De veritat que els membres del comitè van entendre el que investigarà Borchi? 

La catalana Anna Bosch, fotògrafa i artista visual, aprofitarà  les tres setmanes a la Massana per recollir en línia el testimoni de dones solteres que han decidit ser mares, i elaborarà “un mapa conceptual amb tota la informació que he anat recollint durant aquest any sobre diferents clíniques, tractaments i entrebancs, tant legals com econòmics, que es troben moltes dones en aquesta situació”. I si ens n’anem a l’edició anterior trobem el cas de la psicòloga mexicana Lizbeth Vega, amb un projecte per “crear, aplicar i validar un lloc web per formar els mestres i als pares per promoure l’alfabetització emergent en els nens de preescolar”, i la periodista russa Daria Gvrilova, amb L’onada d’emigració de Putin, projecte de llibre on donava veu, diu, a conciutadans que han hagut de deixar el país a causa de la repressió exercida pel règim.

És obvi que per optar a la residència Faber no cal tocar temes estrictament locals, tot i que n’hi ha. Aquest curs i sense anar més lluny: el medievalista alemany Cornel-Peter Rodenbusch, que investigarà a l’Arxiu Nacional la figura històrica del saig; la poeta polonesa Magdalena Szwarek, que traduirà la poesia de Teresa Colom, i el cineasta nord-americà Colbin Theriault Smith, que rodarà un documental experimental al parc del Comapedrosa. Però potser cal explicar amb una mica més de detall l’interès i la repercussió dels projectes que es cuinen a la Massana. Que no semblin marcians.

Andorra
la Massana
Faber
Vásquez
cautxú
residència
Llull

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte