El que Kirkup va dir de Bartra al TLS

Antoni Morell localitza la ressenya d’‘Haikús d’Arinsal’ que el poeta encampadà va publicar el 1983 al ‘Times Literary Supplement’.

“Per als milions de turistes que cada any desfilen pel gran bazar en què s’ha convertit Andorra segur que serà una sorpresa descobrir que aquest país formidablement bell i orgullosament individualista té la seva llengua i la seva cultura”. Amb aquestes paraules arrenca la breu peró suculenta ressenya que l’encampadà James Kirkup (1917-2008) va dedicar al número del 4 de febrer del 1983 del Times Literary Supplement (TLS), que a l’època –i encara avui– era una cosa així com la bíblia de la crítica literària anglosaxona. Les va escriure a compte de Poemes per Andorra, un patracol de prop de mig miler de pàgines publicat el 1981 pel Comú de la capital i que venia a ser una mena de qui és qui de la lírica nostrada amb el reforç d’il·lustres convidats. A més, hi donava notícia de Nívia, la col·lecció de poesia de l’editorial Serra Airosa, que s’havia estrenat dos anys abans amb el poemari homònim d’Anton Carrera, i que acabava de publicar els Haikús d’Arinsal del (aleshores) recentment traspassat Agustí Bartra.

Si en parlem avui i aquí és perquè Antoni Morell, a punt d’acabar la mudança dels seus fons a la biblioteca de la Massana, va recuperar setmanes enrere la carta datada el setembre del 1982 en què Kirkup li anunciava la pròxima publicació d’una “révue des poèmes andorrans que j’ai lus avec tant de joie”. La révue no apareixia enlloc fins que, amablement, la direcció del TLS va rescatar de les profunditats dels seus arxius centenaris –la revista es va fundar el 1902!– la noteta que tenen aquí dalt. I com diu Morell, semblava especialment adequat parlar-ne ara que el ministeri vol dedicar a Kirkup tot un Any amb motiu del centenari.

El nostre home presta especial atenció als haikus bartrians, cosa gens estranya perquè ell mateix –després de tres decennis llargs al Japó– hi tenia una especial dèria: “Bartra li dona a Andorra una atmosfera marcadament oriental, preservant-ne a la vegada la individualitat a través d’unes breus estrofes que en català sonen vigoroses i a la vegada refinades”. També té paraules amables per a Carrera, a l’època professor al col·legi sant Ermengol: “La seva poesia és més complexa que l’austera elegància de Bartra, i els poemes regalimen genuïna passió per aquesta llengua tan musical que és el català”.

Recordem abans d’acabar que Kirkup va intercalar alguns dels haikus de Bartra a An Island In The Sky, el seu poemari andorrà, i que la seva abundant bibliografia inclou un grapat de prometedors volums autobiogràfics –Me all over: memoirs of a misfit; I, of all people: an autobiography of youth, i A poet could not be gay– encara inèdits en català.