Diari digital d'Andorra Bondia
El professor Olesti en una xerrada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya l’any 2017
El professor Olesti en una xerrada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya l’any 2017

El rastre ‘monetari’ d’Anníbal


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Gael Piguillem / Gencat
No, tot apunta que difícilment es produirà la gran sorpresa que unes restes òssies de paquiderm emergeixin sorpresivament en una excavació i ubiquin definitivament quina va ser la ruta –o rutes?, potser l’exèrcit es va desplegar– que Anníbal i el seu contingent de 80.000 homes (segons Polibi i ens n’hem de refiar) per creuar els Pirineus de camí a la Península Itàlica per enfrontar-se als romans. Si més no, tal epifania no està entre les perspectives assenyades i realistes d’Oriol Olesti, professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en Història del Món Clàssic i gran coneixedor dels processos de romanització de Catalunya a partir de nombrosos projectes de recerca i d’excavació arqueològica. Així és com el presenten des de l’Espai Ermengol, que organitza la xerrada que oferirà demà (19.30 hores) a la sala Xart de l’Ajuntament d’Organyà, en el marc del cicle Desenterrant el passat. 
 
Tornem als elefants i al seu pas pels Pirineus en aquell estiu del 218 a.C., en els prolegòmens de la Segona Guerra Púnica (gran mite fundacional de l’imperi romà, el de la derrota dels cartaginesos, per cert, i aquí una altra raó de per què l’episodi està tan present a l’imaginari col·lectiu europeu). Com determinar, entre totes les hipòtesis, per on van creuar la serralada? Eliminada per poc realista l’opció que restes orgàniques apuntalin una o una altra, sí que les excavacions arqueològiques poden aportar indicis: els treballs realitzats per l’equip d’Olesti a la Cerdanya, al Tossal de Baltarga, apunten a “episodis violents que coincideixen força bé cronològicament amb els episodis lligats amb el pas d’Anníbal”. O, puntualitza, “si no amb el pas d’Anníbal, perquè això no ho podrem saber mai -2.200 anys després és molt difícil de datar-, però sí al conflicte relacionat amb la guerra púnica i els inicis de la conquesta romana de la Península”. Un marge temporal del 218 al 195 abans de la nostra era. 
 
En el debat sobre el trajecte, Olesti es mostra “optimista, en el sentit que fonts com Polibi ens indiquen que hi ha alguns combats amb pobles com els andosins”, aquell esment que fa pensar en Andorra. “Però són uns noms d’arrel preromana i, per tant, es podrien trobar a més llocs, i no sabem la seva ubicació, és una visió molt genèrica, que ens parla d’un Pirineu muntanyenc”. Descarta la zona de la costa, com la Junquera (segurament, amb molta presència romana), i és més probable un pas interior, “però no massa occidental: no tindria sentit perquè les tropes d’Anníbal arriben al Rosselló actual”. La tria d’Olesti caldrà anar a la conferència (o seguir-la via YouTube) per conèixer-la de manera més afinada, adverteix, “però jo aposto per la Cerdanya, pel nivell de destrucció que trobem”. Tot i que la via potser no és la vall del Segre sinó per una via alternativa: Berguedà o Solsonès i girar. “Està per definir, però hi ha fites que situen la ruta per la plana de Lleida, amunt o avall d’Artesa, cap a Berga i Pobla de Lillet; cap a la Cerdanya gairebé segur”.
 
En realitat, recorda Olesti, “el Pirineu no és una barrera difícil de franquejar, i molt menys durant l’estiu, sinó una xarxa de comunicacions”. 
 
Monedes i armament
Tornem als testimonis físics, materials. “Molts equips, no només el nostre, estan fent una tasca de documentació sobre les troballes monetàries”. I aquí sí que es tracta d’un testimoni material important “perquè les monedes púniques en territori català són molt escasses, no és una zona de domini púnic com en el cas del sud peninsular”, recalca. Així que les monedes estan marcant l’itinerari. El problema és que aquestes troballes “no sempre s’han fet de manera legal i no sempre s’han documentat”. Però és una prova significativa. Monedes i altres restes materials, com armes, que acompanyen els exèrcits. “Tot i tenir en compte que el bàndol romà i púnic barregen aquests elements”, matisa, hi ha intercanvi entre ells, però en tot cas “difícilment es podrien explicar fora del context de la guerra púnica”.  
 
És buscar una agulla en un paller? “Diguem-ho d’una altra manera: la recerca arqueològica té molts objectius i quan comencem a excavar, com al Tossal de Baltarga, no sabíem que trobaríem aquell nivell de destrucció, sinó que estudiàvem la societat ceretana ibèrica”. Així que, com més recerca es faci, més probabilitats d’exhumar peces per completar trencaclosques diferents. A Fontanals també els està apareixent prova d’una destrucció similar al Tossal: a falta de cronologia certificada per la prova del carboni 14, podrien comptar ja amb dos jaciments que relatessin la mateixa història. 
 
Pas per Andorra? “No és el més probable, amb valls tan estretes. Però tampoc no diré que no”. 
Anníbal
Pirineus

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte