El rellotge de la cultura es posa a 0

El Llibre Blanc que impulsen el Govern i la Fundació Reig servirà de base per a la política cultural.

Ho portaven els Demòcrates al programa electoral i, ves per on, serà una de les primeres propostes en matèria cultural a concretar-se. De les altres –des de l’extensió dels mappings a l’ús de Casa Rossell, passant per aquella mena de port franc per a obres d’art que auguraven els taronges– no n’hem sentit a parlar més, i del Museu Nacional, molt per sobre, com veuran aquí sota. Però el Llibre Blanc, en canvi, ha tingut tota una altra sort, i ahir mateix la Fundació Reig i la ministra de Cultura, Sílvia Riva, van firmar un conveni de col·laboració per posar-hi fil a l’agulla: en el termini d’un any, si es compleixen les previsions, administracions i particulars disposaran d’un document que –diu el ministeri– recollirà “com les administracions, les fundacions i altres agents gestionen les accions culturals, i com les rep la població”. En paraules de la ministra, es tracta d’obtenir una “foto” de l’estat actual de la cultura a Andorra a través de l’obtenció i processament de dades. Una foto que ha de servir per decidir les polítiques culturals del futur a partir de “dades objectives”.

El Llibre Blanc el liderarà un professional que ahir no va transcendir però que la presidenta de la Fundació Reig, Dèborahs Ribas, va definir com un “bon coneixedor de la realitat cultural andorrana amb molta capacitat de treball”. Serà ell qui definirà els eixos centrals de l’estudi, coordinarà la recol·lecció de dades i impulsarà un “procés participatiu” que donarà veu a tots els “actors” culturals: associacions, consumidors, entitats, institucions, fundacions, comuns i Govern. Amb periodicitat mensual reportarà a una comissió de treball formada pels directors de Cultura –Xavier Llovera, Montserrat Planelles i Joan Sans– i la gerent de la Fundació Reig, Maria Martí, i l’objectiu final és obtenir un document que estableixi “un calendari i compromisos concrets”.

Mentrestant, deia ahir Riva, la programació ordinària del ministeri no s’aturarà, però el futur Llibre Blanc “sí que podrà tenir incidència a l’hora de decidir l’orientació dels pròxims exercicis, perquè ens permetrà conèixer quina és la demanda real i, per tant, prendre millors decisions.” Riva baixava una mica més al detall i hi afegia que el document identificarà els punts forts i febles de l’oferta i la política cultural, indicarà com es poden millorar i suggerirà possibles estratègies de futur.

La presència de la Fundació en aquesta iniciativa pot sorprendre d’entrada. Riva diu que la necessitat de “posar ordre” i de tenir una base “empírica” que “ens ajudés a prendre decisions” era un neguit històric de la Fundació, i que quan van comprovar que Demòcrates ho portava al programa de les últimes generals van veure el cel obert. A més, comptaven amb l’experiència d’altres col·laboracions similars amb l’administració –assenyaladament, l’estudi Infància i adolescència en perill a Andorra, que data del 2012 i que es va elaborar conjuntament amb el ministeri de Salut– i el resultat, com es veu, ha sigut inusitadament ràpid i concret. També és veritat que el Llibre Blanc fa uns anys tard i que arribarà després, i no abans, que s’hagin pres moltes de les grans decisions estratègiques en matèria cultural. Però com deia ahir la ministra Riva, “vull pensar en la projecció que ens donarà aquest Llibre Blanc, sobre el passat no podem fer-hi res; es tracta d’una aposta decidida, de cronologia ajustada però suficient”. En tornarem a parlar d’aquí a un any.

El Museu Nacional, a poc a poc

El pressupost del 2020 reserva una partideta de 50.000 euros per poder destinar ràpidament en un hipotètic emplaçament si sorgeix l’oportunitat, deia ahir la ministra. La feina del departament durant el curs que ve se centrarà, però, en l’elaboració del “relat identitari” que haurà de constituir-ne l’eix vertebrador. I tot plegat, amb Xavier Llovera al capdavant. De moment, això és tot, a diferència per exemple del Museu de l’Automòbil, per al qual s’han consignat prop de 14 milions d’euros fins al 2023. Pel que fa al Museu Nacional, no està clar si s’ubicarà en un edifici ja existent o en un de nova planta. En aquest últim cas, s’han assenyalat quatre opcions possibles que la ministra mai no ha acabat, però, de confirmar: els jardins de Casa de la Vall, l’aparcament que hi ha al solar de l’antic hotel Casino d’Escaldes, l’antiga plaça de braus de la capital, i l’espai multifuncional, també a Andorra la Vella. Si mai s’arriba a aixecar, és clar.