El retaule de Sant Pere d’Aixirivall torna a l’església després de la restauració

El retaule barroc de Sant Pere d’Aixirivall ja és un altre cop a la ubicació original després que s’hagi acabat el procés de restauració de què ha estat objecte, i que s’ha allargat un any.

Ahir, de fet, es van dur a terme les tasques d’instal·lació i es va poder comprovar els resultats dels treballs fets pels tècnics de l’àrea de Conservació i Restauració del Govern.
Tal com van explicar ahir els tècnics, els treballs han consistit bàsicament a fixar la policromia aixecada per la humitat, en la neteja d’aquesta policromia i en un retoc que ha servit per treure una pasta de color verd que havia estat integrada a la restauració dels anys setanta. També s’ha fet tractaments per desinsectar el retaule. Alhora, i de manera paral·lela, l’església de Sant Pere ha estat objecte d’una millora de la coberta, per evitar que quan plogui hi pugui haver noves filtracions d’aigua.
Lourdes López, tècnica en conservació i restauració del departament de Patrimoni Cultural del Govern, va explicar que l’estiu passat es va desmuntar el retaule ja que estava en molt mal estat arran de les filtracions d’humitat que patia l’església. Aquest retaule ja havia estat objecte d’una restauració l’any 1977, i de fet els tècnics han respectat els treballs que va fer aleshores Joaquim Sabater.
D’aquesta manera, la part baixa del retaule, la predel·la, no ha estat restaurada perquè les pintures ja s’havien perdut amb anterioritat i no es podia resseguir el disseny inicial com a la part alta. De fet, els treballs s’han centrat a resseguir el disseny a les parts en què es podia fer i allà on no era possible s’ha evitat fer qualsevol tipus d’intervenció pictòrica.
El retaule que ha estat restaurat té una gran importància, especialment pel que fa a l’obra pictòrica, atribuïda a Jeroni d’Heredia, que ha estat considerat el millor pintor actiu del moment a les parròquies andorranes. Es tracta d’un retaule que representa la iconografia barroca típica i en què es poden veure, a la part baixa, santes com santa Llúcia, santa Caterina, santa Úrsula, santa Margarida i santa Eulàlia. A la part de sobre es poden apreciar alguns sants, com ara sant Pere en una talla en fusta, a la part central, i escenes com el calvari i l’anunciació a la part de dalt.
L’elaboració d’aquest retaule va ser encomanada el 1619 a l’escultor Antoni Tremulles i al pintor Jeroni Heredia i, tal com va remarcar ahir López, es tracta d’una obra d’una “qualitat pictòrica bastant elevada” i la llàstima, tal com expliquen els restauradors, és la pèrdua de la part baixa.
Per evitar que l’obra pugui ser objecte de noves filtracions, s’ha instal·lat una estructura d’acer inoxidable, que evita que la fusta hagi d’estar en contacte directe amb la paret. Malgrat això, des de Patrimoni s’aniran fent inspeccions periòdiques per controlar l’estat de l’obra i per fer les intervencions de manteniment que siguin necessàries.
L’església de Sant Pere d’Aixirivall data del 1603 i és un exemple del barroc a Andorra, que és molt diferent del barroc d’altres indrets.

Altres actuacions
Un cop acabada la restauració d’aquest retaule, els tècnics de Conservació i Restauració ja han començat a treballar en el de l’església de Sant Cristòfol d’Anyós, que data de la primera meitat del segle XVI i del qual es desconeix l’autor. En aquesta peça els tècnics s’han trobat amb molts aixecaments de la capa pictòrica, que va ser objecte d’uns primers treballs en la ubicació original, que van continuar després als tallers de restauració. Aquest retaule ja havia estat també restaurat als anys 70 per Joaquim Sabater, que de fet va treballar en força retaules andorrans.