Diari digital d'Andorra Bondia
Sijena, El romànic a l’exili: la via Sixena, patrimoni, exili, romànic, Peruga, Jorge Español, MNAC, Museu Diocesà, Sixena, Generalitat,
Sijena, El romànic a l’exili: la via Sixena, patrimoni, exili, romànic, Peruga, Jorge Español, MNAC, Museu Diocesà, Sixena, Generalitat,

El romànic a l’exili: la via Sixena


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Mesa d'altar romànica procedent de Sant Romà de Vila i actualmernt conservada al MNAC; la Junta de Museus la va adquirir el 1922 per 5.000 pessetes; el 2014 va formar part de l'exposició 'Benvigudes a casa vostra!'

Concloïa l’historiador Joan Peruga, en un article aparegut la setmana passada a la secció d’Opinió d’aquest diari, que la ubicació més idònia per al tresor artístic de Sixena (Osca) –prop d’un centenar de peces avui al MNAC i al Diocesà de Lleida, amb l’espectacular conjunt mural de la sala capitular com a estrella de la col·lecció– era el mateix cenobi aragonès, d’on van sortir en diferents etapes i per diferents motius entre els anys 30 i els anys 90 del segle passat. El cas és que el jutjat número 1 d’Osca acaba de donar la raó a l’Ajuntament de Sixena, ha decretat la nul·litat dels contractes de compravenda, i Generalitat i MNAC hauran de restituir al seu legítim propietari, l’Orde Sanjuanista del monestir, les 97 peces que constitueixen l’anomenat tresor de Sixena. I amb efectes immediats: el 25 de juliol. I que si el conseller de Cultura català, Santi Vila, s’hi nega –com de fet ha anunciat que farà– la jutgessa ordenarà la brigada del patrimoni històric de la guàrdia civil que confisqui les peces. Interessantíssim, com veuen.

Com a mínim, això és el que diu que passarà l’advocat madrileny Jorge Español, que defensa els interessos de l’Ajuntament aragonès i que ha desenvolupat la tesi de la nul·litat de les vendes. Amb tant d’èxit que –tornem-ho a dir– el jutjat d’Osca on es ventila el cas li ha acabat donant la raó. ¿I què té tot això a veure amb nosaltres? Doncs poc o molt, segons com es miri, perquè resulta que Español sosté que molt probablement les compravendes de les obres del romànic andorrà –de seguida en repassarem la llista– que entre els anys 20 i 30 del segle XX van marxar a l’exili i que majoritàriament avui es conserven, exposades o no, al MNAC barceloní, podrien ser impugnades per suposada nul·litat.

L’argument és molt diferent del que ha donat la victòria a la tesi de Sixena. En aquest cas, la jutgessa ha acceptat com a bo el principi que com que el monestir aragonès és un monument nacional, segons la legislació espanyola, qualsevol operació que signifiqués la disgregació del seu contingut patrimonial necessitava reglamentàriament l’autorització de la direcció general de Belles Arts de Madrid. El nostre patrimoni a l’exili, en canvi, va ser arrencat quan encara faltaven vuit decennis per a la promulgació de la Llei del patrimoni, que és del 2002. I habitualment, a través d’una transacció degudament documentada. ¿A quins arguments s’agafa Español per sospitar-ne la nul·litat? El codi de dret canònic del 1917 –abans, per tant que s’arrenquessin la major part de les pintures murals andorranes– estableix, segons ell, que perquè la venda dels béns artístics d’una parròquia sigui legítima cal en primer lloc el consentiment del mossèn de torn, però també el del bisbe i, atenció, el de la Santa Seu: “Sense qualsevol d’aquests tres consentiments, el contracte és nul.”

La santa seu, clau
Adverteix el mateix lletrat que primer de tot caldria fer un estudi que determinés el tipus de possessió que hi ha sobre cadascuna de les obres andorranes a l’exili i en virtut de quin contracte, per concloure si estaven o no sotmeses a la legislació canònica. El que Español sospita és que en el nostre cas és molt possible que es donessin els consentiments del mossèn i del bisbe, però també que es prescindís de la llicència de la Santa Seu: “La forma de procedir dels homes de la Junta de Museus era habitualment acordar un preu amb el mossèn, agraïdíssim de disposar d’uns dinerons en metàl·lic, i endur-se les obres cap a Barcelona.” I és en aquest defecte de forma al qual s’agafa per concloure que “hi hauria una clara vulneració de la legislació local i per tant es plantejaria un cas amb moltes opcions”.

De fet, diu Español, que s’ha especialitzat en aquest tipus de casos amb el patrimoni artístic com a objecte  litigiós, que ara fa un any i mig es va dirigir al ministeri de Cultura per exposar-los aquests plantejaments i que, després d’una primera conversa en què aparentment el seu interlocutor es va mostrar “molt interessat”, ja no hi va tornar a haver resposta.  En qualsevol cas, la via Sixena mereix ser explorada ni que sigui per la porta inesperada que obre, sobretot després que la justícia hagi donat la raó a l’Ajuntament aragonès.

És cert que aquesta sentència afecta només l’anomenat “tresor de Sixena” –prop d’un centenar de peces, entre les quals les caixes policromades on van ser enterrades les priores del monestir, avui al Diocesà de Lleida, i una porta romànica decorada amb els escuts de les mateixes priores, avui al MNAC– i que queda pendent el destí de conjunt mural de la sala capitular. Aquest conjunt, que data de principis del segle XIII i que podria semblar més pròxim als nostres frescos, té en canvi una història peculiar: d’entrada, el conjunt va ser parcialment destruït en l’incendi que el monestir va patir a mans de grups anarquistes a principis de la Guerra Civil Espanyola. L’octubre del 1936 s’hi va plantar l’arquitecte català Josep Gudiol, a qui Español professa una cordial antipatia. Per compte de la Generalitat, i en lloc de destinar les 4.000 pessetes de què disposava a reconstruir el sostre de la sala i a treure’n la runa, va arrencar el que quedava de les pintures per endur-se-les a Barcelona, on avui estan dipositades: aquí, insisteix Español, no hi va haver ni tan sols aparença de legalitat amb un contracte de compravenda. “Va ser una pura rapinya.”

Un cas, aquest, que també es ventila al jutjat d’Osca i que es resoldrà previsiblement al setembre. Fascinant. I prometedor.

Barcelona, Madrid i Yale: fites de l’exili

Segur que recorden Benvingudes a casa vostra!, aquella estupenda, magna exposició amb els fons andorrans del MNAC que va venir ara fa dos anys a la desapareguda sala de bombers. Va ser aquella una oportunitat única per calibrar la magnitud de l’“espoli” patrimonial que, amb el consentiment dels mossens i del bisbat, i amb allò tan saludable de preservar el llegat romànic i evitar que es dispersés en col·leccions privades, van perpetrar els homes de la Junta de Museus. Entre aquest patrimoni avui al MNAC ocupen un lloc destacadíssim l’absis de Sant Miquel d’Engolasters –que no va venir el 2014–, així com les pintures murals de Sant Romà de les Bons i Sant Esteve, i la mesa d’altar de Sant Romà de Vila. La família Bosch, el Museu del Prado, el Mead Art Museum de Massachussets i el museu de la Universitat de Yale conserven altres obres del romànic andorrà a l’exili.

El romànic a l’exili
Sixena
Sijena
la via Sixena
Patrimoni
exili
romànic
Peruga
Jorge Español
MNAC
Museu Diocesà
Generalitat

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte