Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Escaldes, Caldea, exposició, Ilcio Arvellos, Aigües de tardor, fotografia
Andorra, Escaldes, Caldea, exposició, Ilcio Arvellos, Aigües de tardor, fotografia

El Samsung en lloc del pinzell


Escrit per: 
A. L. / Arvellos, en la inauguració d’ahir: cada obra és el resultat de superposar una sèrie de fotografies preses en diferents moments i llocs (Foto: Jonathan Gil).

Ilcio Arvellos exposa fins a Caldea ‘Aigües de tardor’, fotografies fetes amb mòbil i ‘superposades’.

Amb la fotografia hem vist últimament fer coses ben pintoresques: setmanes enrere, per exemple, la catalana Gemma Nogueroles exposava al Centre Júlia i per compte d’Art al Set una col·lecció d’imatges que surten de capturar una imatge a través dels regalims d’un vidre prèviament empastifat amb vaselina. El resultat era un derivat absolutament curiós que ella denomina una cosa així com fotografia líquida.

Doncs bé, encara més insòlita és la proposta del brasiler Ilcio Arvellos Lopes (Rio, 1961), que fins al març que ve exposa a l’antiga galeria comercial de Caldea i de nou comissariada per la galeria Art Areté Aigües de tardor: divuit fotografies de mitjà format (60 per 80 centímetres) amb què Arvellos explora una tècnica que sembla un collage però que no ho és, i que, per dir-ho de forma concisa, consisteix a superposar fotografies de diferents espais i de diferents moments. Part de la gràcia de tot plegat és que les fotos les fa amb el mòbil –un Samsung Galaxy S8, tampoc es pensin que treballa amb un prototip de la NASA– i treballar-les, que no manipular-les, amb una aplicació informàtica. Les d’Aigües de tardor les ha disparat els últims quinze dies i en espais perfectament recognoscibles com ara Engolasters, l’antic CIAM i naturalment, Caldea. I per exposar-les les ha col·locat sobre el fons negre dels murs de la galeria perquè faci la sensació que es tracta de finestres obertes a l’exterior.

El resultat, en fi, són unes imatges a mig camí entre el collage i el cubisme, que juguen amb el temps i l’espai, i que en una primera impressió semblen pintures. Però no: són fotografies i, a més, sense manipular. Per què? Arvellos, que acaba d’exposar a Lisboa i Sitges, i que torna de seguida cap a Rio per inaugurar tres exposicions més, es defineix per sobre de tot com un “caminant”. Un artista que viatja: “Durant molts anys viatjava amb el quadern i prenia contínuament esbossos dels llocs que visitava; ara he canviat el bolígraf i el paper pel mòbil, senzillíssim de fer servir i que et cap a la butxaca: més simple, impossible”. La tècnica aquesta de la superposició –finalment, una variant de la fotografia digital– la va començar a explorar fa tres cursos, en una estada a París per compte de l’associació d’artistes Belleville. I com acostuma a passar, l’ha anat depurant fins a la simplificació màxima: al principi, diu, encara sentia la necessitat de manipular les fotografies. Avui es limita a superposar-les i deixar que aquesta mena d’intuïció que en els artistes prefigura l’atzar vagi creant formes i colors que ell és el primer sorprès de descobrir.

Ara toca Andorra perquè és on viu –amb una cama aquí i l’altra a Rio– però la seva essència és nòmada i la seva és, per tant, una fotografia nòmada. Per què? “Tota la vida m’he dedicat a viatjar, soc un peregrí que va pel món buscant alguna cosa. Quina? Potser els meus orígens”. Machado ho sabia perfectament, com és obvi, però deixaran que posats a buscar-li una referència, i gastat ja Plutarc, glups –“El que importa no és viure; el que importa és navegar”– anem a espetegar a Baudelaire, que tampoc no és mala companyia: “Mon ame est un trois mats cherchant son Icarie”. Això sí: amb un mòbil a les mans. Per fer fotos, és clar.

Andorra
escaldes
Caldea
exposició
Ilcio Arvellos
Aigües de tardor
fotografia

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte