El segon fill de l’ENA ballarà

Un més a la família de l’Escena Nacional (ENA): si fa dos anys, i en plena pandèmia, ens va sorprendre amb la Jove Companyia (Jocand), la branca júnior i estrictament teatral del conglomerat escènic que impulsa el ministeri amb el patrocini del Comú de la Massana, ahir va néixer oficialment la Jove Companyia Nacional de Dansa, que com es veu ja des del nom és la germana bessona de la Jocand. La coordinarà Mònica Vega, que va formar fins a l’any passat part del directori de l’ENA, junt amb Joan Hernández i Alfons Casal, i estarà dirigida a ballarins d’entre 16 i 18 anys. L’objectiu, diu, és el mateix que el de la Jocand: servir de pont entre el món acadèmic i el professional, i la primera temporada s’ha concebut com una “prova pilot”, en paraules de la coordinadora.

La base de la companyia serà la dansa contemporània, però estarà naturalment oberta a les altres disciplines que es practiquen entre nosaltres, i va citar específicament els ballarins dels esbarts, de clàssic, de danses urbana i de modern jazz. Les proves d’accés es convocaran a mitjans de maig, tindran lloc a Les Fontetes durant tot un cap de setmana i en format taller i conclouran amb la presentació d’un solo. En aquesta primera promoció se seleccionaran entre cinc i vuit ballarins, que crearan un espectacle i el presentaran a l’agost a la Massana. Al llarg del curs es programaran tallers de cap de setmana (inicialment, dos, més els que es puguin sufragar amb els ingressos per bolos) i a banda dels membres de la companyia estaran oberts a d’altres ballarins que no en formin part. Vega exercirà la funció de coordinadora, amb el suport d’un tutor, en aquesta primera temporada el ballarí i coreògraf català Martí Güell.

Amb les dues potes joves, la teatral i la de dansa, l’ENA es consolida com el que vol ser: el planter d’on han de sortir els intèrprets que permetin l’escena nacional –en minúscula– superar l’amateurisme en què ha viscut històricament enclavada. És clar que això és de moment una declaració de bones intencions. Els indicis permeten certa dosi d’optimisme, i la Jocand, per exemple, convocarà després de Setmana Santa el concurs d’on ha de sortir la segona promoció. La primera, recordin, es va estrenar el 2020 amb La tercera onada i l’any passat va repetir amb Veus d’arreu. Alguns dels integrants d’aquella primera promoció s’han pogut foguejar en muntatges professionals al costat de Joan Anton Rechi i d’Ester Nadal, i de fet dos d’ells (Maria Solsona, vestuari, i Lua Roca, producció) formen part de l’equip tècnic d’Aquí Radio Andorra, el muntatge de l’ENA en coproducció amb l’Arxiu Nacional que s’estrena precisament dissabte a Les Fontetes i amb direcció de Juanma Casero. El mateix Casero, juntament amb Irina Robles, seguirà, en fi, al capdavant de la Jocand i dirigiran el primer espectacle d’aquest segon cicle. L’any que ve fitxaran un director extern, com va ser el cas d’Ester Nadal amb Veus d’arreu.

I passem a l’ENA, la mare de tot plegat, que estrena també temporada amb novetats considerables. A banda d’Aquí Radio Andorra, que just comença el periple pels escenaris, recordaran que la gran aposta del curs passat va ser Quatre dones i el sol amb què Roger Casamajor debutava en la direcció. Li havíem perdut la pista després de l’estrena al Claror, però Casal, en la segona temporada al capdavant de l’ENA en solitari, va donar ahir la sorpresa: Quatre dones i el sol farà temporada al teatre Akadèmia de Barcelona, en el que se suposa que ha de ser l’inici d’una gira per escenaris catalans, i ha lligat un conveni amb el TNC, poca broma, perquè els muntatges de l’ENA del 2023 i el 2024 s’aixequin en règim de coproducció i s’estrenin a la Sala Petita de l’equipament barceloní. Els muntatges i les dates ja estan tancats, hi haurà participació andorrana tant en l’apartat artístic com en el tècnic, i el lideratge partirà de l’ENA. Perquè quedi clar: no serà com en ocasions anteriors, Prostitución, sense anar més lluny, on l’ENA es va limitar a afegir-se a un projecte en marxa.

Però això serà d’aquí a dos anys. Per aquest, l’ENA aparca temporalment el teatre de text i s’embarca en un projecte, ai, de creació: Quan el cos troba un límit, un muntatge de teatre “físic, documental i comunitari” amb direcció del català Guillem Gefaell que explorarà, en paraules de Casal, “el concepte de límit des de la perspectiva física, psicològica i social” i que a banda d’actors professionals que sortiran del càsting reglamentari –i cal esperar que amb més publicitat, més llum i més taquígrafs que el de l’any passat per a Quatre dones i el sol– reservarà papers per a persones amb discapacitats “que viuen aquests límits de manera molt directa”. Hi haurà un procés previ de documentació que es traslladarà després a l’escena, i tot sota la supervisió de Joan Hernández, coordinador de l’ONCA Social.