El senyor notari s’ho passa pipa

Devia ser tot un caràcter, Pere Domenge, presbiterum, notarium i receptorum: seva és la mà que el 14 de gener del 1547 exactament, va començar a compondre el sensacional Liber aprisiarum d’aquí baix. La portada és tota una declaració d’intencions, encara que siguin en llatí, i entre les tres sentències que es molesta a guixar-hi –una d’elles, amb sanefa cordial i tot– potser la que tingui més sentit, pel que té de sibil·lina advertència, és la segona: “Amicus Plato, sed magis amica veritas”. Locució amb vocació proverbial atribuïda a Aristòtil i que ve a dir, més o menys, que si bé Plató és amic meu, encara és més amiga meva la veritat. El bon prevere feia així a les primeres de canvi i perquè nohi hagués dubtes una inequívoca professió de fe en la ceguesa de la justícia. I això que ell no era batlle, sinó un humil notari. El document, en fi, és un dels 815 patracols procedents del fons del tribunal de corts que va penjar ahir a l’Arxiu en Línia. Patracols i en aquest cas també protocols, perquè els documents, datats entre el 1393 i el 1804, són en aquesta primera tongada exclusivament notarial; la judicial, amb les molt suculentes sentències dels batlles –bruixes, reus condemnats a mort i anar fent– vindran més endavant. No és Domenge l’únic notari amb bona mà: Ramon Capdevila es va dedicar el 7 de gener del 1409 a il·luminar la coberta del seu volum amb una fil·ligrana a la ploma que emula els petroglifs de Jordi Casamajor i en què es posa sota l’advocació dels quatre evangelistes. Ja saben: Matheus, Marcus, Johannes i Lucas, perquè els notaris del XV parlaven el llatí, i l’escrivien, rara habilitat avui només a l’abast de Toni Morell, Toni Caus i quatre més. La sèrie d’aquí dalt es completa amb una cata del comte de Foix en persona, datada el 15 d’agost del 1393, en què nomena el lacai que vindrà a recollir els 5.000 florins corresponents a la questia, i qe es troba al lliobre de protocols de Joan de Pou, notari de les valls d’Andorra.