El tebeo: una educació sentimental

El 1996 va repassar la història del tebeo en tres centenars de cuadernillos, les revistes apaïsades —17 per 24 centímetres— que van ser l’aliment espiritual dels nens (i nenes) dels anys 40, 50 i 60: Duende,Teniente negro, Katán, Pumby, Zoltan, Piel de lobo, Bengala i, naturalment, el pòquer del tebeo espanyol del segon terç del segle XX, amb Roberto Alcázar y Pedrín, El Cachorro, El guerrero del antifaz i, tatxan, tatxan, El Capitán Trueno. Aleshores es commemorava el centenari del còmic, i en aquella exposició fundacional, patrocinada per l’ambaixada espanyola i titulada Somnis a 1,50 (pessetes, és clar), es va gestar el saló de la Massana, que obriria l’any següent. I fins avui. Però si en tornem a parlar ara i aquí és perquè Joan Pieras, l’ànima d’aquells somnis—i del saló— recupera dos decennis després aquella aventura germinal, i de nou amb l’ambaixada com a amfitriona. Però amb sorpresa inclosa, naturalment, perquè estem parlant del comiquer major del regne, probablement l’home que millor coneix la història del tebeo peninsular en unes quantes llegües a la rodona. Moltes llegües, de fet.

I la sorpresa és que aquells cuadernillos del 1996 els exposarà ara amb la corresponent portada original. Per això la criatura s’ha rebatejat i es dirà Els tebeos: fàbrica de somnis. D’acord, la cosa és una mica friqui i és convenient tenir uns anys al sarró —posem que enfilar-se per sobre dels 40, glups— perquè els noms de Gago, Vañó, Ambrós, Tinoco, Iranzo, Osete, Giner o Ibáñez tinguin un efecte similar al de la magdalena proustiana. Però tenir als nassos posem que un exemplar d’El león marino del 1960 i al costat, la planxa original de la portada a la tinta xina —i retolada pel mateix Tinoco!— és el més similar a un bitllet per viatjar en el temps que trobarem per aquest racó de món nostre. Per no parlar d’un Trueno de la primera època, posem que del 1956, firmat per Ambrós. Doncs això, però multiplicat per 50 —el nombre de cuadernillos i portades que ha aconseguit quadrar en tres dècades d’exercici del col·leccionisme actiu— és exactament el que proposa Pieras en aquesta fàbrica de somnis que obrirà les portes entre el 10 i el 20 d’octubre a la sala d’exposicions de l’ambaixada espanyola.

Els anys centrals del segle XX, els de l’imperi del cuadernillo (Inspector Dan, Diego Valor, El cosaco verde, El Jabato) protagonitzen el gruix de la mostra. Aquella edat d’or del tebeo es va acabar a finals dels 60, amb Dick relámpago, l’últim tebeo que es va publicar en el format apaïsat tradicional. El decenni següent va assistir al naixement de les revistes per a joves (i adults), de l’estil de Cimoc, Tótem, El Víbora, Zona 84, Cairo i anar fent. Eren ja una altra cosa, però Pieras també els ha reservat un raconet perquè en les seves pàgines van desembarcar a la península paios de l’estirp d’Hugo Pratt, Moebius, MiloManara, Hermann, Rosinky i Giardino—per no allargar-ho més— i hi van dues generacions d’historietistes encara en actiu, des d’Ezquerra fins a Bernet, Segrelles, Altuna i Pellejero. Com haurà comprovat el lector, n’hi ha per llepar-se’n els dits. Per cert, el cartell a l’altura de les circumstàncies: el firma Carlos Giménez, el mateix autor del cartell del 1996, en una rara, estupenda pirueta circular.