Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Massana, Aranda, Elena Aranda, coach, taller, curset, escriptura, escriptors
Andorra, la Massana, Aranda, Elena Aranda, coach, taller, curset, escriptura, escriptors

Elena Aranda, 'coach' editorial: “Tres de cada quatre alumnes són dones, i no sabria dir per què”


Escrit per: 
A. L. / Aranda imparteix aquest curs a la Capsa la cinquena edició del taller d'escriptura (Foto: Màximus).

El 2013 va començar a impartir tallers d’escriptura literària. Semblava una ocurrència marciana, però des d’aleshores hi han desfilat mig centenar d’alumnes. I tres manuscrits que avui busquen editor. Aquest curs hi torna, a La Capsa. I dissabte imparteix a la Pública un intensiu per posar fil a l’agulla i fer realitat el somni d’escriure una novel·la.

S’atreveix a traçar-ne un perfil?

Tot i que venen nois de 18 anys i senyors de més de 70, el més habitual són dones d’entre 30 i 40 anys. Tres de cada quatre.

I com s’ho explica?

No ho sabria dir, perquè la veritat és que no acabo de percebre diferències entre un home que vol escriure i una dona que vol escriure. Però la realitat és que tres de cada quatre alumnes són dones.

I què busquen, al taller?

Un espai per desconnectar.

Ja que en parlem: existeix una literatura específicament femenina, en la seva opinió?

Crec que més aviat té a veure amb el màrqueting editorial, que va crear l’anomenat chick lit, o women’s lit, literatura escrita per dones i sobre temes que suposadament interessen més a les dones.

Quins són, aquests temes?

La protagonista acostuma a ser una dona a qui li passen les peripècies habituals d’una dona treballadora que lluita per tenir èxit a la vida, amanit potser amb un conflicte sentimental. Bridget Jones en seria el paradigma.

Subgènere? Subliteratura?

En absolut. Crec que no s’ha de menystenir. Al final, la literatura amb majúscula tampoc s’ha fixat tant en els temes diguem-ne més femenins, ni hi abunden les veus femenines.

Se n’ha trobat, al taller?

Sí, i en aquests casos el que proposo és que hi introdueixin un toc d’humor com a vàlvula d’escapament. Perquè es tracta de literatura, no ho oblidem.

Si li posen un text a cegues, sabria distingir si l’autor és un home o una dona?

La bona literatura no té gènere; si és bo, no ho detectaré.

Conclusió: només la mala literatura té gènere.

La mala literatura beu dels estereotips, que al final et permeten intuir qui l’ha escrit.

Quins, per exemple?

Un mal escriptor dibuixarà un protagonista masculí fort i resolutiu, amb les dones en un segon pla i habitualment en funcions subalternes.

Què els ensenya, als alumnes?

El debat sobre si un taller serveix de res és raonable, i no en tinc la resposta més enllà que dependrà de cada autor. Però escriure és una feina vocacionalment solitària. Ni que sigui per compartir amb altres aquest paper central que la literatura juga en la teva vida, crec que tenen molt de sentit. A més, els intento ajudar a descobrir el seu estil, a depurar vicis, els acompanyo durant la gestació de la novel·la.

Tots els alumnes que passen pel taller, surten amb manuscrit sota el braç?

Ni molt menys, però no és estrany que un escriptor amb un projecte entre cella i cella es quedi en un moment donat bloquejat. Part de la meva feina és orientar-lo perquè el reprengui i sigui capaç de concloure’l. Responent a la pregunta, el primer curs d’acompanyament, que vaig impartir l’any passat, el vam acabar amb tres manuscrits. Ara toca moure’ls, que és el més difícil.

Quin és el gènere predilecte dels seus alumnes?

Acostumo a animar-los que es presentin als concursos locals, si tenen un text potent, perquè l’experiència és interessant. Comencem sempre per relats, continuem amb la poesia, que és el gènere més complex, i acabem amb la novel·la. Fins i tot qui té molt clar que vol aprendre a escriure articles d’opinió, perquè els agrada l’argumentació. Per gèneres, en fi, hi ha una certa preferència per la fantasia i el criminal.

No seria esperable que un guru de l’escriptura tingués un parell de novel·les al sarró, ni que sigui per donar exemple?

M’ho demanen sempre, si escric o no. I entenc que pugui generar certa desconfiança. El cas és que no. I no perquè no pugui escriure, perquè els rudiments tècnics me’ls sé, sinó perquè quan crec que he trobat un tema, el primer que faig és buscar tot el que s’ha escrit sobre allò per aportar una perspectiva original.

I què passa?

Doncs que habitualment ja hi ha algú que ha parlat del meu tema, i probablement millor del que jo ho podria fer.

Com a lectora editorial, li ha passat mai com a Barral, que va rebutjar el manuscrit de 'Cien años de soledad'?

Salvant les distàncies, és clar. No puc dir-ne noms ni títol, però en certa ocasió vaig des­aconsellar la traducció al català d’una novel·la que ja s’havia publicat en castellà. Tenia ganxo comercial, però literàriament no em convencia. Per resumir: la van acabar traduint i va ser un èxit.

Ja que en parlem: fa la sensació que tothom que vol acaba publicant. Es publica massa?

Els últims anys hi ha hagut un salt exponencial en l’àmbit de l’autoedició. És un pas lògic i fins i tot les editorials s’hi miren: si a més de tenir visibilitat a les xarxes t’has autoeditat un llibre i has venut un cert nombre d’exemplars, els comences a interessar.

Pelet pervers, no?

Ho veig com una experiència interessant per comprovar si allò que has escrit té un lector potencial. I com una cura d’humilitat, també.

Andorra
la Massana
Aranda
Elena Aranda
coach
taller
curset
escriptura
escriptors

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte