Elisabet Terri: “Al Fibabc de Madrid vam competir a la final amb els Fesser: això ja és un premi”

Nova sessió de ‘La cultura no s’atura’, dissabte a Les Fontetes i amb una marató de curts. El protagonisme és per a Terri, que hi estrena ‘Vesania’. Però la sessió es completa amb ‘Synthetic Landscapes’, ‘Impacto’, ‘Wolves’ i ‘Lluís Cartes: Diuen, diuen’.

‘Vesania’ fa tota la fila de ser una cosa espessa, espessa, d’aquestes per a cinèfils.
No és un curt per a tots els públics, això està clar, a diferència de Llana negra, que és més convencional. Però tampoc no és el que en diríem una palla mental. És intens, amb molt de diàleg, i al principi desconcerta, però si superes la prova de foc, al final s’entén.

La fal·lera per dirigir li ha vingut de gran. Per què?
Tenia uns textos que teatralment no em convencien. Els vaig convertir en guió a veure si funcionaven i he de dir que el resultat és en la meva opinió molt potent.

Per qui en senti a parlar per primera vegada, què es ‘Vesania’?
Dos personatges –Germán, que interpreta l’actor asturià Roberto Álvarez, i Ada, el meu– que disserten sobre la bogeria, què és i què no és, en un lloc –una cel·la– que no és el que sembla.

Un experiment?
Una curiositat que com ja he dit no és per a tots els paladars però a la qual crec que es pot donar una oportunitat. Al final, només hi has de dedicar dotze minutets, et garanteixo que l’acabaràs entenent, tècnicament està molt cuidada i té la gràcia que la vam rodar en blanc i negre.

Acaba de rodar ‘Llana negra’: els curts són un pas ineludible per fer el salt al llarg?
Si he de dir la veritat, no m’havia plantejat mai dirigir. Ni curts ni llargs. Estic provant, per això Vesania és una cosa més experimental, si tu vols, mentre que Llana negra és un drama amb tots els ets i uts. Si em demanes si tinc un llarg entre cella i cella, et diré que ja es veurà. Crec que se’m dona bé dirigir, però ves a saber si d’aquí a dos anys me n’he cansat. De fet, jo soc actriu.

Però escriu els seus guions i dirigeix les seves pel·lícules. Per què no es refia dels altres?
En absolut. No tindria cap mania a dirigir un guió aliè, si m’agradés. En canvi, sí que és cert que difícilment escriuria per algú altre. Al final és una qüestió d’inquietuds artístiques. I una de les facetes creatives que m’interessen és l’escriptura. D’altra banda, si actuar no em deixés temps per escriure potser no m’hi posaria, però com que anem fent...

Ser dona, li ha suposat algun problema, a l’hora de dirigir?
Cap. Mai. Però això no vol dir que en el conjunt de la societat no hi hagi molt de camí per recórrer, encara. És clar que fins ara he dirigit curts, i a més els he produït. Vull dir que difícilment em posaré traves jo mateixa. No sé què passaria si intentés aixecar un llarg i hagués de negociar amb productors de fora. Sincerament, crec que estem molt millor que fa anys, hi ha moltes dones que dirigeixen, i existeixen unes ajudes específiques  a Espanya. Tot i que mira, ara que ho dius, fa uns dies vaig veure De cine a la tele, i tots els tertulians eren homes.  

‘Llana negra’, per a quan?
Precisament, està acabada i n’estic molt satisfeta. Ha quedat molt bé. És un pas endavant i ara veig que a diferència de Vesania, que és el que ha de ser, Llana negra hauria pogut estirar-la per fer-ne un llarg.

L’havia d’estrenar amb ‘Vesania’.
Era la intenció inicial, però està bé mantenir un criteri cronològic, i a més, a partir del gener la començarem a distribuir per festivals. Som ambiciosos i apuntem alt, i no ens volem enganxar els dits, perquè n’hi ha alguns de molt perepunyetes i no t’accepten si ja has estrenat, ni que sigui un sol passi públic. Cap a l’estiu haurem fet el recorregut que esperem i podrem estrenar.

Per cert: com va anar al Fibabc de Madrid?
Vam quedar entre els deu finalistes que optaven a millor curt, millor actriu i millor actor. Pensa que hi concorrien més de 300 curts, i que els guanyadors van ser els germans Fesser amb El monstruo invisble. Competir amb ells ja és un premi.