Elisabet Terri s’endú un Biznaga de Plata a Màlaga per ‘Llana negra’

Obté el premi al millor curt de la Mostra de cine de dones a escena, i ‘Plastic Killer’ també es cola a la secció oficial.

La productora Imminent era ahir una festa. Per fi, i després d’un mes d’haver-s’ho hagut de guardar al pap, ho podien dir: dos dels últims títols sortits de la casa participaran en la 25a edició del festival de cine, que tindrà lloc entre el 18 i el 27 de març. Com de seguida entendran, comencem per Llana negra: escrit, dirigir i coprotagonitzat per Elisabet Terri, el curt s’ha endut el Biznaga de Plata de la Mostra de cine de dones a escena. D’acord, no és el premi gros, com no es cansava ahir de remarcar Terri. Estem parlant d’una secció paral·lela, sí, però també del principal aparador anual del cine espanyol. Es tracta, a més, de cinquè guardó al guardó de Llana negra, després dels premis al millor curt internacional i millor fotografia a l’Screen Power Film Festival de Londres, millor interpretació femenina (Íngrid Rubio, a Girona i Sant Andreu de la Barca), i premi de la Crítica a Port Blair (l’Índia).

“Quan m’ho van dir, no m’ho creia”, recordava ahir Terri. “De fet, pensava que s’havien equivocat, perquè ni sabia que optava al premi. Havíem presentat el curt a la Mostra de cine de dones, amb altres dos centenars de pel·lícules, en va seleccionar una trentena, les van projectar al desmebre i pensava que aquí s’havia acabat tot. Doncs no, I com pots comprendre, estic superfeliç”. I encara ho estarà més el 24 de març, quan Llana negra es projecti de nou al Centre Cultural Maria Victoria Atenca de Màlaga, i quan l’endemà rebi el seu Biznaga. Per a la col·lecció: “És el millor auguri per a Noria, el tercer curt, que estem acabant de polir. Si té també un bon recorregut, ens pot ajudar a l’hora d’aixecar un llarg”.

Això seran paraules majors, admet, però també el pas natural després de tres curts. Serà un dramdy, un drama amb algun toc de comèdia, i el guió ja el té embastat. Els diners seran probablement el principal escull, però amb el Bizanaga a la butxaca Terri es veia ahir capaç de tot. Llana negra, en fi, es va rodar l’octubre del 2020 al Coll de la Botella. Ella i Rubio hi encaren dues germanes que després d’anys sense parlar-se es reuneixen per dir-se les coses clares en una autocaravana perduda en un paisatge idíl·lic que excerceix de diva amb rodes. Que li ha vist el jurat de Màlaga? “A mi no m’ho has de demanar, però humilment crec que s’hi veu la feinada que hi ha al darrere: la fotografia, el guió, les interpretacions... Què t’he de dir!? T’agradarà més o menys, però està tot rumiadíssim, no és un capritx. I es nota”.

Oportunitat d’or per reivindicar un gènere, el curtmetratge sovint menystingut com un mer exercici, quan no un tràmit abans de llançar-se a l’aventura major d’un llarg: “L’únic que és cert és que és més econòmic, això és una obvietat, però no més fàcil, perquè ho has de concentrar tot i disposes de menys temps perquè els personatges i la història enganxin l’espectador. En qualsevol cas, les plataformes li presten cada vegada més atenció, en una hora et pots capbussar en quatre o cinc històries absolutament diferents, i jo mateixa, tot i que em centraré en el llarg, no renuncio a rodar un altre curt si sorgeix l’oportunitat”.

La segona gran notícia cinematogràfica del dia també porta la firma d’Imminent. En aquest cas, de Josep Pozo. Plastic Killer també participarà al festival de Màlaga. A la secció oficial, però –no es pot tenir tot– fora de concurs. Es projectarà el 19 de març al cine Albéniz, i serà amb tota probabilitat la millor carta de presentació per al curt, escrit i dirigit pel mateix Pozo, rodat a l’abril passat i protagonitzat per José Mota, Laura Gómez-Lacueva i la mateixa Terri.

I atenció perquè la cosa no acaba aquí: Plastic Killer competirà també a la Semana de Cine Medina del Campo, que pel nom potser no els dirà gran cosa però que és la principal cita del curt espanyol. Serà el 14 de març, i ara sí a la secció oficial La Otra Mirada.

I ara, un documental (i qui sap si un llarg) als EUA

Pozo i Terri faran ben aviat les maletes i embarcaran a finals d’abril cap als EUA. El destí final és Lockhart, la localitat texana on arrenca la història d’Unusual Cowboys. Aquest és el títol del guió amb què Josep Pozo es va enfilar al Top 5 del Big Break 2020, el principal concurs de guions que es convoca als EUA. Atenció, que n’hi concorrien 3.000. Hi explica la peripècia de Milton, un agent de policia que abandona el cos per perseguir (i pelar) el conductor que va causar la mort en accident de la seva filla, que acaba de sortir de la presó després de tan sols dos anys entre reixes. El persegueix per l’Amèrica profunda en un trajecte de 3.000 quilòmetres i mitja dotzena d’estats que el du fins a Butte (Montana), on comprovarà que pelar algú de vegades no és tan fàcil com sembla. I tot això, a ritme de country, perquè el dolent, que respon al nom de Caleb, es guanya la vida cantant-ne.

Doncs aquest és el guió que Pozo vol col·locar a Los Angeles. Ho intentaran després de l’estiu, però abans rodaran Unusual Journey, documental que segueix les passes, diu, d’un director amb base a Andorra que ha guanyat un premi internacional de guions i que pretén complir el somni d’aixecar una pel·lícula a l’americana, amb pressupost americà i actors ianquis. Com veuran, qualsevol semblança amb fets i personatges de veritat no és pura coincidència sinó estricta realitat. Del que es tracta ara és de seguir la ruta del protagonista de la pel·lícula, i completar-ho amb els neguits, il·lusions i desil·lusions que han portat fins aquí (i que queden encara per arribar al final d’aquesta història): “Si surt malament, només l’aventura que haurem viscut ja em sembla inèdita i interessant. I si surt bé, t’ho pots imaginar”.