Diari digital d'Andorra Bondia
El periodista i novel·lista aragonès entrevista el 2015 a l’espai ‘Human Forum’.
El periodista i novel·lista aragonès entrevista el 2015 a l’espai ‘Human Forum’.

Eliseo Bayo, el ‘pare’ de la llegenda negra, al Congrés de novel·la d’espies


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: BonDia

L’autor de la polèmica sèrie de reportatges sobre els suposats crims dels passadors publicats el 1977 a  la revista ‘Reporter’ participarà en la matinal del 21 d’octubre..

Si mai han sentit algun interès per la llegenda negra –el revers obscur de l’epopeia dels passadors– segur que s’han demanat què n’haurà sigut d’Eliseo Bayo, el reporter que va destapar la caixa dels trons a Las montañas de la muerte. Ja saben: la sèrie de reportatges que l’avui veterà periodista aragonès (Caspe, 1939) va publicar el juny del 1977 a la revista Reporter. ¿Què no donarien per demanar-li pel que hi ha de cert, de rumor i de pura ficció en les gravíssimes acusacions que llançava sobre un grapat llarg dels nostres prohoms d’aleshores a compte, ja saben, de les confessions d’un contrabandista i passador que el va conduir fins a les fosses on durant la II Guerra Mundial enterraven els fugitius a qui pelaven després de robar-los? Fosses se suposa que en territori andorrà i on Bayo va localitzar, desenterrar i fotografiar restes suposadament humanes que aportaven la prova material dels crims que denunciava.

No cal dir que ni la ubicació de les fosses va ser mai revelada ni que tampoc les restes van ser mai entregades a les autoritats, però segons la llegenda (una altra llegenda) els tres números de la revista Reporter on va aparèixer el reportatge van ser oportunament segrestats i no van arribar mai a circular per Andorra –avui els poden consultar tranquil·lament a l’hemeroteca de la Biblioteca Nacional. En qualsevol cas, Bayo va posar amb Las montañas de la muerte la primera pedra d’un pseudogènere historiogràfic i literari, el de la llegenda negra, que arriba fins als nostres dies i que té el seu epígon en el periodista Joaquín Abad, l’autor de El andorrano i Y la luz llegó a Andorra. 

I arribem aquí al cap del carrer, perquè Abad és també un dels impulsors del congrés de novel·la d’espionatge. La segona edició, que tindrà lloc entre el 19 i el 21 d’octubre al Centre de Congressos de la capital, ja ha tancat el programa i atenció, perquè l’estrella indiscutible serà, ho han endevinat, el nostre Eliseo Bayo, que participarà en la matinal de l’última jornada del congrés en un cara a cara amb el mateix Abad sota el títol Publicar historias basadas en la realidad. Val que Abad vol centrar la tertúlia en la faceta diguem-ne més literària de l’autor, reconvertit en prolífic novel·lista de gènere i que aprofitarà la presència a la capital per presentar la reedició de dos dels seus títols: La niebla és un espejo vacío i El día de los jueces. Però a ningú se li escapa que serà una oportunitat única i probablement irrepetible per interrogar Bayo i intentar treure’n l’aigua clara.

Per interrogar-lo de nou, perquè  Rosa Sala Rose i Plàcid García-Planas ja ho van fer anys enrere quan investigaven la llegenda negra per a El marqués y la esvástica i el resultat van ser uns més que decebedors papers mullats. Després de dècades de silenci sobre aquell obscur episodi, va l’home i admet que havia pagat els testimonis que cita a Reporter –cosa que no necessàriament els invalida però que posa un gran interrogant sobre la seva credibilitat– i que no estava segur de la veracitat del que li van explicar: “A lo mejor lo amañaron, quizás cogiendo huesos de un cementerio... La verdad es que no estoy muy seguro”. Aix, Eliseo.

La prudència dels historiadors i la barra lliure dels ‘reporters’
Al mètode Bayo, basat en els rumors, el voluntarisme i una col·lecció de proves que no passarien cap anàlisi forense, seguit en certa forma per Sala i García Planas a El marqués y la esvástica i sense cap escrúpol per Joaquín Abad a El andorrano, oposen els historiadors que s’han aproximat a la llegenda negra amb una prudència extrema conscients, d’altra banda, que els casos més extrems –fugitius robats i assassinats a la muntanya– difícilment van deixar rastre documental. El cert és que entre Claude Benet (Guies, fugitius i espies), Josep Calvet (Las montañas de la libertad), Francis Aguila (Les cols de l’espoir) i Roser Porta i Jorge Cebrián (Andorrans als camps de concentració nazis) amb prou feines surten mitja dotzena (i alguns d’ells, encara dubtosos) de casos de fugitius a qui els seus suposats salvadors van acabar pelant. A banda de les dues parelles de jueus belgues que Quimet Baldric sostenia que havia vist enterrats sota la neu a l’Estany Negre, hi ha els Allerhand, Gustave i Ida, matrimoni de jueus francesos que van sortir d’Ussat-les-Bains el setembre del 1942 i que, segons Calvet, “van ser presumiblement assassinats pels seus guies camí d’Andorra”. També podem incloure en aquesta infausta llista el periodista i militant socialista Jacques Grumbach, que formava part d’una expedició que el novembre del 1942 va sortir de Tarascó. Grumbach no va arribar mai a Andorra, el 1949 les seves restes van ser recuperades i tots els indicis van apuntar el guia, l’aragonès Lázaro Cabrero. El 1953 se li va obrir judici a Foix: se l’acusava d’haver matat Grumbach d’un tret al cap per quedar-se’n els diners. Cabrero va al·legar que, efectivament, li havia disparat... però seguint ordre, perquè estava ferit i alentia perillosament el ritme de l’expedició. El tribunal el va creure i va ser absolt. 

El cas Grumbach guarda cert parentiu amb el trist episodi que recull José Bazán a Jo, un nen de la guerra: el 1942, diu, tot  Escaldes es va concentrar al cementiri per acomiadar tres noies, fugitives, que havien estat trobades mortes entre Ràmio i Entremesaigües: “Les vam enterrar sota unes senzilles creus de fusta i sense nom, perquè no el sabíem. Amb una muda indignació perquè tots sospitàvem  que els culpables d’aquelles morts es trobaven probablement al seguici fúnebre, estrafent la pena que tots sentíem.” Es referia als guies que probablement les havien abandonat a la muntanya.
No és ben bé la indústria de la mort que Bayo i companyia han traçat a la seva obra.

Eliseo Bayo
reporter
llegenda negra
passadors

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte