Els avis de l’ENA, a escena

Fabiola Masegosa exhuma els inicis del teatre andorrà a ‘En terres d’Andorra’.

Diu que se la va topar per pura casualitat mentre preparava la tesi doctoral sobre el teatre andorrà del segle XX, revisant a l’hemeroteca vells exemplars del Poble Andorrà. Mai no n’havia sentit a parlar. I quan va arribar el desembre del 1934 va trobar or: En terres d’Andorra, un drama pastoral amb pròleg i tres actes escrit per Jacint Marticella i estrenat el 29 d’abril d’aquell mateix any al Casal Andorrà de Barcelona a càrrec de l’Elenc Escènic del Casal, que era un nom ben sonor. Un mes després, els dies 20 i 21 de maig, es representava al Casino d’Escaldes, en un cartell que completaven, atenció, L’alcalde d’Stilmonde, El gato y el canario o la voluntad del muerto, i El contrabando. Recorda el lector per ventura un cartell quàdruple? Doncs el 1934 n’hi havia, ja veuen.

El cas és que En terres d’Andorra va resultar la primera obra de teatre escrita per un fill d’aquestes Valls. Com a mínim, que se sàpiga i en temps històrics. I d’aquí que Anem l’hagi rescatat oportunament de l’oblit i la publiqui ara amb pròleg d’Ester Nadal i suculent estudi introductori de Fabiola Sofia Masegosa. El volum es presenta dijous a La Llacuna, i atenció, perquè el Grup de Joves de l’Aula de Teatre de la capital farà una lectura dramatitzada del pròleg original i de la segona escena del tercer acte per si ho volen buscar.

Masegosa, és clar, somia a veure-la un dia sencera i a l’escenari, tot i que reconeix que caldria algun retoc perquè a Marticella, sastre de professió i autor d’una sola obra, aquesta, li va sortir una coseta de regust essencialment romàntic, que encara de fet la visió idealitzada que tenien del país d’origen els fills de la diàspora: ell ja havia nascut a Barcelona, on va exercir de pròsper comerciant, i per l’obra desfilen arquetips d’una Andorra preindustrial, la del segon terç del XIX, per on pul·lulen els rabadans, les pastoretes i els contrabandistes, amb una arreladíssima vocació mariana i on la qüestió del joc –si calia o no obrir un casino per enganxar-se a la modernitat– era el centre de la discussió política. Tot això és el teló de fons d’una triple història sentimental farcida d’equí-vocs i amors impossibles que, és clar, s’acaben resolent favorablement.

Però com es poden imaginar, l’argument de l’obra és probablement aquí el que menys importa. El que més, tot el que envolta En terres d’Andorra i el seu autor, que va presidir la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, que entre el gener del 1934 i el febrer del 1936 va compaginar la direcció del Casal Andorrà amb la del Poble Andorrà, i que durant tota la vida –va traspassar el 1966– va exercir com a cònsol oficiós a Barcelona: el 1936 va participar en la desfilada de Carnaval amb una carrossa tunejada amb el lema Turisme d’Andorra, i el 1953, diu Masegosa, va gestionar la primera etapa andorrana de la Volta.

No es perdin l’estudi introductori, perquè ubica les diferents seus que va tenir el Casal Andorrà –primer, al carrer Dòria, 17; després, a Plaça del Teatre, 2, i finalment, a Lladó, 7– i repassa de passada la prehistòria del teatre nostrat, amb  la Societat Còmica del Centre Moral i Recreatiu (1907) com a acta de naixement de tot el que ha vingut després.