Els ‘Diarios’ de Gide a DeBolsillo s’obliden de l’escapada andorrana

Quina llàstima. Perquè no existeix, ja ho saben, traducció catalana del Journal d’André Gide (Paris, 1869-1951) i semblava que l’edició en castellà i de butxaca –és un dir– que n’acaba de publicar DeBolsillo –perdonin la redundància– ens podria resoldre aquest buit difícilment comprensible en una literatura normal. Però resulta que el primer dels quatre volums de què consta l’edició s’ha oblidat de les tres jornades andorranes del novel·lista i sobretot memorialista francès.

La traducció, que firma Ignacio Vidal-Folch, salta del 18 d’agost, “a orillas del Garona”, a Les Sources i Cavalière, també a l’agost però en una data inconcreta. Entremig queden els tres dies i dues nits, del divendres 19 al diumenge 21, que va passar entre nosaltres, en una excursioneta que com el mateix Vidal-Folch es molesta a explicar a les notes va fer en companyia d’Émile Rouart, François-Paul Alibert i Jules Ihel, i que va donar lloc a un article, Voyage au val d’Andorre, publicat al número d’octubre del 1910 de la Nouvelle Revue Française i que també figura a l’edició definitiva del Journal a La Pléiade.

Una llàstima, dèiem, perquè sembla mentida que els hagi vingut de la desena escassa de pàgines del Voyage en un patracol que, com els altres tres volums d’aquesta oceànica aventura editorial, frega el miler de pàgines. Si estan interessats en les tristes banalitats –un altre dia en parlarem– que ens dedica tot un premi Nobel com Gide i no tenen a mà ni el volum corresponent de la Pléiade, ho poden intentar amb la traducció anglesa que en va fer Kirkaup a A journal of Andorra.