Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, patrimoni, entorns de protecció, llei de patrimoni
Andorra, patrimoni, entorns de protecció, llei de patrimoni

Els entorns: la cançó de l’enfadós


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Ara va de debò: el ministeri de Cultura vol tenir aprovats abans de fi d’any, posem que cap a l’últim trimestre del 2016, els entorns de protecció de Sant Martí de la Cortinada i la Mola de Pal, d’una banda, i el dels santuaris vell i nou de Meritxell, de l’altra. Amb uns criteris molt més restrictius que els vigents. I continuar en el primer trimestre del 2017 amb el de la Casa de la Vall i Sant Esteve, a la capital. Així ho auguren fonts pròximes al nucli dur del ministeri, que pretén des­encallar d’una vegada el dossier més verinós de la cartera. Un bon propòsit que topa, però, amb l’hemeroteca: d’entrada, la ministra del ram, Olga Gelabert, avançava al novembre en aquest mateix racó de diari que a la primavera començaríem a veure els fruits de la feina fosca que fons ara s’ha fet des del ministeri.

Una feina que ha consistit, deia, a adaptar a la nova llei del patrimoni cultural els setze entorns ja redactats però que van quedar aparcats el 2014, quan els comuns –segur que ho recorden– van impulsar la modificació de la llei i la retallada de 100 a 20 metres de l’entorn cautelar, entre altres mesures. La realitat és que han transcorregut dos anys, i tots dos sota el mateix Govern demòcrata, i encara no s’ha mogut ni una fulla pel que fa als entorns de protecció. Amb l’agreujant que el cas Margineda ha posat sobre la taula la urgència de disposar d’uns textos clars, que deixin el mínim espai a la discrecionalitat i que siguin assumits també pels comuns, que són els que tenen en última instància la competència urbanística i els que poden autoritzar o no, a través del POUP, l’edificació en zones protegides. L’hemeroteca, en fi, és cruel: la mateixa Gelabert deia que consideraria un “èxit” acabar la legislatura amb 24 entorns aprovats. És exactament la mateixa xifra màgica que l’exministre Albert Esteve invocava el març del 2014, just abans de la rebel·lió dels comuns, la modificació de la llei del patrimoni i l’aturada en sec dels entorns.

Com és ben sabut, aquesta llei, aprovada el juny del 2003, amb un optimisme tan benintencionat com desinformat establia un termini de dos anys per a la delimitació dels entorns de protecció de la setantena de monuments, zones arqueològiques i conjunts arquitectònics declarats en l’annex del mateix text. Fa catorze anys justos que la llei va entrar en vigor, i la dura realitat és que tan sols se n’ha aprovat deu, d’entorns. O onze, segons les fonts. El cas de la Cortinada és especialment feridor, perquè encara i resumeix el trencaclosques, per no dir-ne galimaties, en què s’ha convertit tot plegat: es va arribar a publicar al Butlletí Oficial l’edicte que n’iniciava el procediment de delimitació. Però no es va aprovar mai. Això era al febrer del 2011. Amb la modificació de la llei, el juliol del 2014, el Comú d’Ordino, exercint la facultat a què l’habilitava la modificació de la llei del patrimoni, va demanar la revocació de l’expedient no aprovat i passés a regir-se pel nou articular, sens dubte més favorable als interessos de la corporació. I cinc anys després, som exactament allà mateix. La cançó de l’enfadós, en versió andosina.

Andorra
Patrimoni
entorns de protecció
llei de patrimoni
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic