Els fons de Casa Rossell, disponibles a l’Arxiu en línia a partir de l’abril del 2019

“El refugiat espanyol Francesc Víctor ha pujat a escala aquesta muntanya i despres de les amargures que sent te el goig de emportarsen el petit talo per tenir un petit recort de tal pic Casa Maña”. Era el 5 de setembre del 1938 i, amb aquestes sentides paraules, deixava el nostre “refugiat espanyol” constància de la petita gesta que constituïa, en plena Guerra Civil, l’ocurrència de pujar al Casamanya. Són les que consten al registre d’ascensions emès pel centre excursionista Aliga, amb seu al carrer Urgell de Barcelona, que devia esperar els excursionistes al cim de la muntanya. La llibreteta s’ha conservat al fons de Casa Rossell i forma part dels 100.000 documents –34.000 de text i 73.600 imatges– que l’Arxiu Nacional va començar a digitalitzar a l’agost. El projecte s’allargarà com a mínim un any i mig, i la previsió és que el patracol es pugui penjar a l’Arxiu en línia la primavera del 2019. El registre d’ascensions al Casamanya és tan sols una anècdota en aquest fons monumental que, entre altra documentació, conserva tot el referent a la Farga Rossell, així com la gestió del patrimoni familiar, la política matrimonial de la casa i una prometedora correspondència. Tot plegat arrenca el 1411, data del document més antic –una àpoca firmada per Ramona Rossell, filla del cap de casa, que renuncia a tots els drets sobre Casa Rossell, excepte el de successió– i inclou referències a Antoni Foter i Rossell, autor del Manual Digest i també veguer, com el seu germà Pere, dos síndics –Bonaventura i Joaquim de Riba, pare i fill, al segle XIX– i un secretari del Consell (Josep Riba Camarlot).