Els frescos, en bona companyia

La lipsanoteca de Nagol i l’eixovar funerari del roc d’Enclar s’exposaran també a l’Espai Columba.

La cita és dijous, que és quan s’inaugurarà oficialment l’Espai Columba, l’equipament on s’exposaran en endavant els frescos de Santa Coloma. El conjunt mural que va ser arrencat el 1933 de l’església i que després d’un llarg periple de 85 anys va ser adquirit el 2007 en serà naturalment l’estrella, i això ja els ho hem explicat. Però l’acompanyarà una petita selecció dels tresors del romànic nacional, se suposa que per donar una visió completa del període.

Entre les peces que l’àrea de Museus i monuments ha triat per exposar al flamant Espai Columba destaquen la lipsanoteca de Sant Serni de Nagol i un joc d’ampolles de vidre de la necròpoli del roc d’Enclar, així com un canelobre de ferro forjat procedent de la parroquial de la Massana i del calze de peltre exhumat en una de les tombes de la necròpoli de Sant Joan de Caselles. Sembla que Cultura, en canvi, no ha pogut aconseguir la cessió del beneiter de pedra calcària de Sant Iscle i Santa Victòria.

Pel que fa a la lipsanoteca, va ser una de les grans sorpreses que va deparar l’excavació del 1976 a Sant Serni, quan també van aparèixer els frescos de l’arc triomfal: la capseta d’aquí dalt es va localitzar a l’altar, i contenia les reglamentàries relíquies, més un pergamí amb l’acta de consagració del temple, firmada el 1055 pel bisbe Guillem Guifré, i el nom dels sants a qui –se suposa– havien pertanyut en vida les relíquies.

No menys interès tenen les ampolletes de vidre procedents de la necròpoli de Sant Vicenç d’Enclar, excavada el 1988 i on van aparèixer –segur que ho recorden, però si no és així, ho farem nosaltres– una quarantena de tombes datades entre els segles VI i VIII, la meitat excavades a la roca i l’altra meitat, en cista –ja saben, caixes més o menys antropomorfes, construïdes amb pedra i cobertes de llosa. Cadascuna, amb el seu esquelet, i algunes d’elles, amb les restes de l’aixovar: doncs les dues ampolles que acompanyaran els frescos de Santa Coloma formaven part d’aquest aixovar funerari.

Exactament el mateix que el calze de peltre procedent de Sant Joan de Caselles, localitzat en una de les tombes on van ser inhumats prop de dos centenars de canillencs d’entre els segles X i XII i que podria haver pertanyut en un individu de sexe masculí i edat avançada, probablement un mossèn, hipòtesi ben raonable perquè són els religiosos els que acostumen a posseir calzes i estris similars. La quarta peça fins ara confirmada és el canelobre massanenc, datat al segle XIII i fabricat amb ferro forjat.

La quarta a banda dels frescos, és clar, que hi van arribar el 13 de febrer després de quasi tres anys dipositats al taller de restauració del servei de Patrimoni, a Aixovall. Aquest és el temps que han hagut d’esperar perquè el Govern els posés el nou i sembla que definitiu piset, una sala diàfana que fa aproximadament 120 metres quadrats, que s’ha concebut com a epicentre del romànic nacional i que farà parella amb el mapping amb la reproducció virtual i in situ dels frescos que al setembre va estrenar l’església de Santa Coloma. I que, per cert, es pot visitar gratuïtament fins dimecres. A partir de dijous, l’entrada donarà accés a l’Espai Columba i al mapping però costarà 7 euros.