Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Massana, Farga Rossell, Jornada de debat, Recerca històrica a Andorra, Lluelles, Solé, Villaró, Gascón, Remolins, Yáñez, Vela, Codina
Andorra, la Massana, Farga Rossell, Jornada de debat, Recerca històrica a Andorra, Lluelles, Solé, Villaró, Gascón, Remolins, Yáñez, Vela, Codina

Els historiadors reclamen un ens comú i una publicació científica


Escrit per: 
A. L. / Gerard Remolins, Olivier Codina, Xus Lluelles, Susanna Vela, Helena Solé, Cristina Yáñez, Albert Villaró i Carles Gascón, ahir a la Farga Rossell.

Mig centenar de professionals assisteixen al debat convocat per l’Arxiu Nacional.

No ho tenia precisament fàcil Helena Solé, que hi assistia en nom de l’Àrea de Recerca del ministeri d’Educació, perquè el que és fàcil és reclamar miracles a l’administració, com si fos els Reis Mags. Però va estar encertadíssima quan, davant la queixa previsible i sistemàtica per la falta de recursos en l’àmbit de la investigació històrica, va recordar una realitat absolutament pintoresca: l’existència de sengles premis de la Nit Literària –el Principat d’Andorra i el Morabanc– més que generosament dotats i que les últimes edicions han agafat el costum de quedar deserts, en el primer cas per feridora falta de quòrum.

No és excusa de res, però sí que indica una preocupant infrautilització dels recursos disponibles, i no és ara cosa de buscar culpables. S’imposa, en fi, una major optimització de les beques, ajudes, programes i concursos existents, i aquesta va ser una de les conclusions de la Jornada de debat sobre l’estat de la recerca històrica convocada ahir a la Farga Rossell per l’Axiu i amb motiu del centenari del pare Cebrià Baraut, amb mig centenar de professionals entre taula i platea.

No va ser l’única, és clar. També des de l’àmbit de l’administració, en aquest cas la Universitat d’Andorra, Cristina Yáñez va reclamar una major implicació de la iniciativa privada en la recerca: “No podem competir amb els països veïns en biotecnologia”, va dir, “però en canvi sí que seria factible en un àmbit més reduït com el de la història pirinenca”. L’exemple no era gaire lluny: dues cadires més enllà seia Gerard Remolins, i la seva empresa d’excavacions arqueològiques destina cada any un percentatge dels beneficis a projectes aliens o hi coŀlabora de forma desinteressada.

Especialment combativa es va mostrar Xus Lluelles, que va reclamar d’una banda la creació d’un ens o organisme que coordini els professionals del ram –amb un cens dels historiadors en actiu, dels seus àmbits d’interès i de les seves publicacions, i que eviti les duplicitats– i de l’altra, d’una publicació de caràcter científic homologable a l’exterior i que permeti donar sortida a articles, ressenyes i projectes que no necessàriament han d’acabar en una tesi. Un paper de “catalitzador” que en altres èpoques havia exercit el Comitè Andorrà de Ciències Històriques, traspassat d’inanició deu fer un decenni, i que va assumir Albert Villaró en nom del recentment creat Centre d’Estudis Històrics i Polítics (Cehip) que ell mateix dirigeix des del juny, que s’ha estrenat amb dues beques –la Manel Mas d’investigació en ciències polítiques i la Pere Canturri de ciències històriques– i que en breu, va avançar, en convocarà una tercera amb la col·laboració del Consell General.

Carles Gascón, que hi assistia en representació de l’Institut d’Estudis Culturals de l’Alt Urgell, va insinuar finalment –i sense gaire èxit– una via de col·laboració transfronterera en l’àmbit de la recerca històrica que ja es va assajar amb èxit notable al recent Congrés d’Història dels Pirineus i que podria reunir sota el lideratge andorrà investigadors de l’Arieja, Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Ara només falten que tots aquests bons propòsits es converteixin en realitat. N’hi hauria prou amb alguns d’ells.

Andorra
la Massana
Farga Rossell
Jornada de debat
Recerca històrica a Andorra
Lluelles
Solé
Villaró
Gascon
Remolins
Yáñez
Vela
Codina

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte