Diari digital d'Andorra Bondia
La primera inquilina de la residència Faber-Andorra, Kathleen McNerney, entre Montserrat Planella si Ivan Sansa, a l’estudi que ocupa des del 2 de setembre.
La primera inquilina de la residència Faber-Andorra, Kathleen McNerney, entre Montserrat Planella si Ivan Sansa, a l’estudi que ocupa des del 2 de setembre.

Els intercanvis hauran d’esperar


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Els creadors locals encara trigaran entre sis mesos i un any i mig a poder-se beneficiar d’una beca Faber.

Entre sis mesos i un any i mig. Aquest és el generós termini que el cap d’Acció cultural, Ivan Sansa, va posar ahir perquè els artistes, investigadors i creadors locals puguin beneficiar-se de la, diguem-ne, primera beca Faber. Que puguin participar en una proposta equivalent a la que el 2 de setembre va estrenar la crítica nord-americana Kathleen McNerney, la primera inquilina de la residència d’arts, ciències i humanitats Faber-Andorra que el ministeri de Cultura ha habilitat a la segona planta de la caserna de bombers de la Massana. És aquest un projecte llargament covat, que Cultura va posar en marxa ara fa dos cursos i que ha rebut l’impuls final després d’associar-se amb la residència Faber d’Olot, en funcionament des del 2016.

Així que entre sis mesos i un any i mig: caldrà una mica més de paciència. Diu la directora del departament, Montserrat Planellas, que aquesta serà la segona i definitiva fase del projecte, i de fet l’objectiu final de tot plegat: que els nostres creadors puguin beneficiar-se de l’estada en un equipament o institució germà de la Faber-Andorra a l’estranger per donar forma o polir un projecte determinat. De moment, es tracta de “teixir una xarxa de contactes”, el que des del ministeri s’ha batejat amb el rumbós nom de “diplomàcia cultural”, per ensenyar la poteta en el circuit internacional de residències, vivers i centres de característiques similars.

Com? Amb una convocatòria perquè investigadors, creadors i artistes d’altres països desfilin per la Massana. Un comitè format Planellas, Sansa i un tercer membre que designarà el ministeri d’Educació, així com per la directora i el cap de creació de la residència Faber Olot, valoraran els perfils i els projectes que es rebin i en decidiran els beneficiaris. De moment es farà a través del que en el gremi s’anomena una “crida oberta”; més endavant, diu Planellas, es mirarà de tancar convenis bilaterals amb entitats similars que afavoreixin els intercanvis recíprocs.

El comitè ha tingut en compte en aquesta primera edició d’una banda la diversitat i l’actualitat de les temàtiques d’estudi, i de l’altra, el perfil i el currículum del candidat. Amb un matís: la primera fornada s’ha circumscrit a investigadors més aviat acadèmics. Artistes i creadors també vindran –ja ho diu el nom: residència d’arts, ciències i humanitats Faber-Andorra– però ho faran més endavant. Hi tindran cabuda, segons el ministeri, no només acadèmics sinó també escriptors, traductors, ballarins, dramaturgs, musicòlegs i, atenció, artistes plàstics.

Aquest serà el principal fet diferencial de la Faber-Andorra: la possibilitat que pintors, escultors, fotògrafs o, qui sap, gravadors se’n puguin beneficiar. Això no passa a la Faber-Olot, que no disposa de tallers i que per tant no està preparada per acollir artistes plàstics. Nosaltres, sí. Perquè, no ho oblidem, la residència s’ha habilitat on fins fa tres anys hi havia els tallers d’art de la Massana, que havien caigut en un lamentable desús. Fa un curs i mig es van traslladar a la tercera planta. Inicialment es van vincular a la Biennal de Venècia, amb la idea que els artistes que hi optessin disposessin d’un espai on desenvolupar el projecte. Finalment, dos dels tres tallers passaran a formar part de la residència, de manera que els artistes plàstics tinguin les instal·lacions adequades per treballar.

L’habilitació del pis de què consta la residència –un auster però acollidor estudi d’aproximadament 50 metres quadrats, amb cuina oberta i dormitori– va costar 48.000 euros aportats per Ordenament Territorial. Cultura preveu destinar-hi 6.000 euros aquest 2019, i 12.000 a partir de l’any que ve.

Cinc residents en el que queda d’any

La primera inquilina de Faber-Andorra és Kathleen McNerney, crítica nord-americana interessada en la literatura femenina que s’hi va instal·lar el 2 de setembre amb un projecte per recollir la trentena de poemes de Maria Mercè Marçal que han estat traduïts a l’anglès i que avui estan dispersos per revistes de difícil accés per preparar-ne una edició bilingüe: “Hi vaig arribar quan estudiava les autores espanyoles en llengües diferents del castellà. Hi vaig contactar i vam tenir una certa amistat. N’he traduït l’única novel·la, La passió segons Renée Vivien –inèdita encara en anglès– i el cert és que els pocs poemes que s’han traduït són dificilíssims de trobar.” La seva feina durant les tres setmanes que s’estarà a la Massana és contactar precisament els editors d’aquestes revistes.

La setmana que ve impartirà a més una xerrada amb professionals del seu ram, en el que és l’única contrapartida que se’ls demana als becats: que comparteixin amb el públic local que hi pot estar interessat els seus coneixements. Cada resident s’hi podrà quedar un màxim de tres setmanes, i cada curs hi desfilaran un màxim de deu artistes, creadors o científics. A McNerney li seguiran la investigadora finlandesa Irina Poleschuk, amb un projecte sobre el dolor; el professor holandès Paul Behrens, que investiga les polítiques energètiques de la UE i la Xina; el neozelandès Paul Gifford, interessat en els “nous desenvolupaments del cristianisme africà”. I la també finlandesa Raisa Jurva, que investiga “les emocions en les relacions íntimes”.

Andorra
la Massana
Faber-Andorra
residència
creadors
inercanvi
Cultura
Faber
Planellas
Sansa
Número de vots: 112
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic