Els límits de l’humor: tot pot ser objecte de broma? Tot?

Aquesta és la pregunta que planteja Mala broma, el muntagge amb text de Jordi Casanovas i dirigit per Marc Angelet que ahir va desfilar pel Claror lauredià. La gran pregunta i el gran dubte, segons Ernest Villegas, un dels tres actors de Mala broma i que ho resumia amb dos exemples extrems: “Podem riure’ns-en de tot, inclosos per exemple el terrorisme o la violència masclista, o hi ha temes que han de quedar al marge de l’humor”. A diferència de Woody Allen, que ho tenia molt clar i que ho va sintetitzar en una fórmula avui clàssica –Comèdia=Tragèdia+Temps– Villegas no ho veu tan fàcil i admet que certes bromes poden suscitar rebuig, especialment entre qui ho ha viscut de prop. Amb voluntat taxonòmica, en fi, l’actor va dividir l’humor en tres modalitats: el blanc, l’intel·ligent i el gamberro. I de tots tres en van donar exemple ell mateix, Òscar Muñoz i Anna Sahun a Mala broma.