Diari digital d'Andorra Bondia
La construcció de la central escaldenca de Fhasa va començar el 1930: el maig del 1933 encara estava a mitges.
La construcció de la central escaldenca de Fhasa va començar el 1930: el maig del 1933 encara estava a mitges.
Miquel Mateu, artífex de Fhasa i jerarca del primer franquisme (1898-1972).
Miquel Mateu, artífex de Fhasa i jerarca del primer franquisme (1898-1972).

Els Mateu: vides de pel·lícula


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Fons Feda / Arxiu Nacional

L'historiador català Jordi Nadal reconstrueix biografia els factòtums de Fhasa a ‘La Hispano-Suiza: esplendor y ruina de una empresa legendaria’.

És veritat que Amparo Soriano ens en va avançar un suculent però indirecte esbós a Andorra durant la Guerra Civil espanyola, gràcies a (o per culpa de) el molt destacat protagonisme que la central escaldenca de Fhasa va jugar durant el conflicte. Però també ho és que Damià  Mateu y Bisa (1864-1935) i el seu fill, Miquel Mateu y Pla (1878-1972), factòtums de l’electrificació i, per tant, de la modernització del país, no tenien encara res que s’assemblés ni remotament a una biografia més o menys oficial. El cert és que continuen sense tenir-la perquè no es tracta d’una biografia en sentit estricte, però l’historiador català Jordi Canal traça a La Hispano-Suiza: esplendor y ruina de una empresa legendaria, acabat de sortir del forn, una fascinant aproximació a la trajectòria personal i sobretot empresarial dels nostres dos homes.

Com és obvi ja des del mateix títol, l’objecte d’atenció de Nadal és La Hispano-Suiza, fàbrica d’automòbils de luxe pionera a Espanya que Damià va fundar el 1904, que va tenir un rei, Alfons XIII, com a soci, que als anys 20 va arribar a comercialitzar els considerats com a “millors cotxes del món” i que Mateu es va veure obligat a malvendre el 1946 a l’Instituto Nacional de Industria espanyol: d’aquí va sortir Pegaso. És una història fascinant, que va tenir moments de glòria com quan a la I Guerra Mundial l’enginyer Marcus Birkigt –un “geni a l’altura d’Einstein”, segons Nadal, que aportava l’ADN helvètic de La Hispano-Suiza– va inventar el motor en V, que va revolucionar la indústria aeronàutica del moment i que va contribuir decisivament –diu l’historiador– a la victòria aliada a la conflagració.

Fascinant i que acaba malament, perquè la casa que als anys 20 i 30 va competir (i guanyar) marques mítiques com Rolls Royce i Mercedes Benz no va saber reconvertir-se en la postguerra en una Renault, una Citroën, una Fiat o una Volkswagen a l’espanyola. Això, i l’especial conjuntura econòmica i política que regien l’Espanya franquista en la immediata postguerra, la van condemnar a la desaparició. 

Ni falangista ni feixista
A banda de La Hispano-Suiza, les altres dos grans aventures empresarials de Damià van ser el Banco Urquijo Catalán i, és clar, Fhasa: “En los años anteriores habían fracasado diversos intentos de implantar la electricidad en el país. La propuesta de intervenir en el asunto llegó de la mano de Miguel, que a su vez supo del mismo a través de Lluís Creus, destacado ingeniero y experto en temas eléctricos. El proyecto planteaba la explotación a gran escala de los recursos hidráulicos del Principado para la producción de electricidad, que a su vez sería exportada a España”. Com és sabut, el 1929 va obtenir la concessió i l’empresa es va constituir el març del 1930.
Nadal, en fi, repassa els anys de formació de Miquel –el pare  el va posar a treballar als 14 anys, va estudiar Dret a Barcelona i als EUA, i comptabilitat a París– i relata la fugida in extremis de la família el juliol del 1936: el cop d’Estat nacional els havia sorprès al castell de Peralada, on van ser confinats pel comitè local de la FAI. Els va salvar la intervenció de Robert Blum, enginyer de la Société Française Hispano-Suiza i fill, quina casualitat, del president Léon Blum. De Peralada a França, Ginebra i Burgos, on el seu oncle –el cardenal Pla y Deniel– “fue decisivo en la fulgurante carrera política de Miguel, que en muy poco tiempo se convirtió en uno de los colaboradores más leales del Generalísimo”. Hi van ajudar, diu, “su experiencia industrial y financiera, su formación empresarial, su don de gentes y su conocimiento de idiomas: era una rara avis en aquel estado campamental”.

L’historiador repassa el paper de Miquel i de Fhasa durant la Guerra Civil –va ser ell qui va evitar el bombardeig de la central escaldenca... a canvi de tallar el subministrament d’electricitat a Barcelona, i qui va gestionar els dos combois d’aliments enviats des de l’Espanya franquista–, la trajectòria com a jerarca del franquisme, primer com a alcalde de Barcelona i entre el 1945 i el 1947 com a ambaixador a França, i exhuma sucoses anècdotes, com la vegada que va exercir com a amfitrió del dictador, a Peralada, en l’únic viatge que Franco va fer mai a l’estranger: per a l’entrevista amb Mussolini que va tenir lloc el febrer del 1941. O les gestions que el gener del 1945 va fer davant de les autoritats franceses per desarmar els guerrillers espanyols, prohibir-los que s’acostessin a menys de 50 quilòmetres de la frontera i mirar cap a un altre costat quan la policia franquista els empaitava en territori francès.

Tot i el seu currículum –conseller nacional de Falange, procurador a Corts, quasi ministre d’Obres Públiques el 1957: va renunciar perquè l’oferta se la va fer Carrero Blanco, i no Franco, diu–, Nadal sosté que “no fue nunca un falangista y mucho menos un fascista. Era un hombre del Movimiento, dispuesto a colaborar con el régimen siempre que pudiera entretejer su lealtad política con sus ambiciones personales”. En qualsevol cas, el dictador en tenia una opinió immillorable: “Si se exceptúa a Mateu, de muy buenas condiciones en todos los sentidos, sobre todo en el orden administrativo, no ha habido en Barcelona ningún alcalde con la energía suficiente para que la política y la administración sean como deben ser”, deia d’ell el 1958. 

Per tot això, segur que ho recorden, Escaldes el va eliminar el 2010 del nomenclàtor i va rebatejar la seva avinguda amb el nom de Pont de la Tosca.

Andorra
Encamp
Fhasa
FEDA
La Hispano Suiza
Sagrera
Jordi Nadal
mateu
Damià
Franco
Peralada

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte