Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Sant Julià, Trobada Literària Tranfronterera, Larrieu, Lasmartres, Rosenthal, passadors, l'epopeia dels passadors, jueus, llegenda negra, Savary, Porta
Andorra, Sant Julià, Trobada Literària Tranfronterera, Larrieu, Lasmartres, Rosenthal, passadors, l'epopeia dels passadors, jueus, llegenda negra, Savary, Porta

Els Rosenthal: infàmia a la vegueria


Escrit per: 
A. Luengo / Primera pàgina de la declaració del sotssecretari Savary incriminant Larrieu en la deportació de jueus, conservada als arxius departamentals de Nantes (Font: 'Andorrans als camps de concentració nazis', Roser Porta i Jorge Cebrián)

Un document que es presenta demà prova la implicació del secretari Larrieu en la deportació de jueus francesos.

4 de setembre del 1942. L’escena té lloc a primera hora de la tarda, al despatx que el secretari Larrieu tenia a la vegueria francesa, a la capital. L’home s’hi havia fet conduir un matrimoni jueu, de cognom Rosenthal, que aquell mateix migdia s’havia registrat a l’hotel Pyrénées de la capital. I amb ells, el seu fill, un nen “de poca edat”. Larrieu s’hi retrata, de seguida veuran, com un depredador desproveït d’escrúpols, que no dubta a plomar les víctimes de torn i deportar-les, malferides, a territori francès i a un destí més que incert. En el que sembla un procediment perfectament establert per fabricar-se una coartada més o menys legal, diu no reconèixer com a autèntics els visats que figuren al passaport dels Rosenthal. I amb això en fa prou per exigir-los que tornin per on han vingut. Immediatament després els reclama que dipositin els diners i l’or que puguin dur a sobre.

Els Rosenthal hi accedeixen i els sembla veure una porteta oberta: si la humanitat no el mou, potser sí que ho farà l’avarícia... Així que li supliquen que, ara sí, els deixi continuar cap a Espanya. Però ni així. No serveix de res que li recordin que si tornen a França se la juguen –la Solució Final, l’extermini dels jueus, l’havien decretat els nazis a la Conferència de Wannsee, el febrer anterior–. Larrieu insisteix: han de tornar a França. Aquell mateix dia. Així que farà que els acompanyin a la frontera.

A partir d’aquí, la cosa se li complica de mala manera: el marit treu d’algun lloc una fulla d’afaitar, secciona primer el canell dret de l’esposa, i després els seus. Tots dos. Larrieu i el mateix policia –andorrà, per cert– que havia anat a buscar els Rosen­thal i que assistia a l’interrogatori els fan un torniquet i fan venir el metge –el doctor Nequi, potser?–, que considera que les ferides són prou greus perquè ingressin immediatament a l’hospital. I aquí Larrieu torna exhibir la seva portentosa falta d’escrúpols: en lloc de la clínica que el doctor Trias havia obert a la casa Rebés, decideix empaquetar-los tots tres –pare, mare i fill– en un taxi cap a Acs. I ho arregla tot amb la prefectura dels Pirineus perquè ni el taxi, ni els ferits, ni el policia que els acompanyarà tinguin problemes per travessar la frontera del Pas.

I això és el que va passar, segons explica el segon de Larrieu, el secretari adjunt Claude Savary, en un informe deposat el 5 de febrer del 1945 i exhumat per Roser Porta i Jorge Cebrián als arxius departamentals de Nantes, publicat a Andorrans als camps de concentració nazis i que es presenta dissabte a la Trobada literària transfronterera. Ja ho saben: l’estupenda iniciativa impulsada pel Comú de Sant Julià i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, que arrenca avui mateix amb la projecció del documental Lluitant per la vida i la conferència inaugural a càrrec de l’escriptor Vicenç Villatoro, i que proposa per a demà quatre taules rodones en què una quinzena d’historiadors i escriptors reflexionaran sobre literatura, guerra i frontera sota el lema La pau i els refugiats al Pirineu. Així que de documents com el d’avui en sortiran uns quants.

Una taca (més) a la llegenda blanca

El testimoni de Savary conclou amb una exoneració al veguer del moment, Émile Lasmartres, absent d’Andorra des del 16 de juliol i que no va ser informat fins l’endemà de l’afer Rosenthal, insisteix que la vegueria francesa “mai no havia rebut ni de la prefectura ni de cap ministeri l’ordre de deportar els ciutadans francesos ni tampoc els estrangers”, i conclou que la iniciativa com a mínim en aquest cas va partir exclusivament de Larrieu. La llàstima és que a l’informe no consti quina va ser l’actitud del mateix Savary davant de la iniquitat que el seu superior estava perpetrant davant seu. Però afegeix un altre capítol al llibre de les infàmies en què –segons els seus coetanis– Larrieu va participar. El contrabandista i passador Pierre Saint Laurens ja explicava a les seves memòries de guerra Contes de faits: souvenirs, témoignages, com en certa ocasió es va trobar al refugi de fra Miquel, al cap del port, un camió carregat de jueus que Larrieu i un tal Trouve, esbirro al servei de la vegueria, conduïen cap a la frontera.

El testimoni de Savary també posa de nou en qüestió l’habitual i molt indulgent paper d’Andorra com a hospitalari refugi de fugitius durant la II Guerra Mundial que acostumem a autoadjudicar-nos: els aviadors aliats corrien el perill de topar-se un doctor Barcia que els esguerrés un peu congelat, però l’habitual era que continuessin amb més o menys tranquil·litat cap a Barcelona; però és que els jueus s’hi jugaven com acabem de veure la deportació. És l’altra cara de l’epopeia dels passadors, que en episodis com el dels Rosenthal cau de ple al sac de la llegenda negra i una història lletja, lletja que encara espera el notari que la posi negre sobre blanc. I amb prou feines hem parlat del veguer Lasmartres, enemic íntim de Larrieu i un individu de reputació tan fosca com la del seu subordinat. Demà en parlarà Porta a Sant Julià.

Diguem per acabar que Larrieu se’n va sortir molt millor del que caldria esperar amb aquests antecedents: l’agost del 1943 ell mateix va passar a Espanya, tement que Lasmartres li hagués parat una trampa per entregar-lo a la Gestapo, i es va recol·locar a Saragossa... com a delegat de la Creu Roja i amb la missió d’ajudar els refugiats francesos que arribaven a la ciutat. Inaudit, oi? El setembre del 1944, amb la retirada alemanya, va tornar per aquí dalt, disposat a recuperar l’antic càrrec de secretari, i amb la pau va ser empresonat a Perpinyà i acusat precisament d’haver deportat fugitius francesos des de la vegueria. Va ser absolt. Els Rosenthal s'haurien quedat de pedra.

Andorra
Sant Julià
Trobada Literària Tranfronterera
Larrieu
Lasmartres
Rosenthal
passadors
l'epopeia dels passadors
jueus
llegenda negra
Savary
Porta
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic