Diari digital d'Andorra Bondia
Els Rosenthal, ‘madame’ Bloch i altres històries de la deportacióEls autors d’‘Andorrans als camps nazis’, ahir a l’exposició ‘Més enllà de Mauthausen’.
Els Rosenthal, ‘madame’ Bloch i altres històries de la deportacióEls autors d’‘Andorrans als camps nazis’, ahir a l’exposició ‘Més enllà de Mauthausen’.

Els Rosenthal, ‘madame’ Bloch i altres històries de la deportació


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Porta i Cebrián evoquen els quatre andorrans que van passar per Mauthausen.

Sabíem del penós periple que tretze compatriotes nostres van patir entre el 1943 i el 1945 a Buchenwald i Mauthausen perquè Roser Porta i Jorge Cebrián ens l’havien explicat a Andorrans als camps de concentració nazi, el revelador llibre-reportatge sobre la matèria que van publicar el 2009 i que va significar una autèntica revolució historiogràfica: fins aleshores, només un andorrà, Anton Vidal Felipó (Prats, 1900-Mauthausen, 1945), havia trepitjat oficialment els camps de concentració alemanys i gràcies a Els catalans als camps nazis, el patracol de Montserrat Roig. Dos anys abans, el 2007, l’historiador castellà Benito Bermejo en va treure a la llum dos més –Miquel Adellach (Llorts, 1908-Pamies, 1977) i Pere Mandicó (Prats, 1907–la Seu, 1971)– a Españoles deportados a los campos nazis. Porta i Cebrián, primer per separat i després conjuntament, van estirar del fil en arxius de França, Alemanya, Àustria i els EUA. I tant van estirar que van acabar descobrint deu noms més.

Ahir van evocar aquesta apassionant aventura historiogràfica a la segona i última conferència amb què el CAEE ha vestit Més enllà de Mauthausen, l’estupenda exposició que fins al 19 de maig consagra al fotògraf Francesc Boix. Més oportú, impossible, perquè es dona el trist, funest cas que quatre d’aquests tretze deportats van coincidir amb Boix al camp austríac, i que no és inimaginable que arribessin a topar-se en alguna ocasió: als tres que ja hem dit –Mandicó, Adellach i Vidal– hi hem d’afegir el nom d’Anton Pons (Blagnac, 1909–Melk, 1944). Com acabem de veure, Vidal i Pons hi van deixar la pell. No van ser els únics andorrans que van morir als camps nazis: aquest destí fatal el van compartir el canillenc Josep Franch (Prats, 1903), traspassat a Buchenwald el 17 de juny del 1944, Francesc Mora (Sispony, 1912), assassinat d’un tret per les SS en una de les caravanes de la mort organitzades pels alemanys en el caos de la retirada, al final de la guerra, i Bonaventura Casal (Santa Coloma, 1911), que va sobreviure al captiveri... però no a la llibertat: va morir el juny del 1945, després de l’alliberament de Buchenwald.

La llista de deportats andorrans la completen Francesc Vidal (la Margineda, 1919), Josep Calvó (1913), Antoni Puigdellívol (la Seu, 1917), Josep Gelabert i Càndid Rossell. Tots tretze, diuen els autors, van caure en mans dels alemanys entre el 1943 i el 1944 acusats de participar en la resistència o de formar part de xarxes de pasadors, d’ajudar ciutadans francesos a esquivar el Servei de Treball Obligatori o d’evitar-lo ells mateixos–, acusats de contraban, per circular sense documentació o per pura mala sort, per haver pujat a un tren que anava ple de fugitius jueus que van ser enxampats pels alemanys.

Aquests són, en fi, el resultat més espectacular de la investigació que fa deu anys van emprendre Porta i Cebrián. Però n’hi ha altres de menys aparents però igualment inquietants ocults entre els centenars de documents que van passar per les seves mans i que esperen encara ser escatits. Entre ells hi ha la patètica peripècia dels Rsenthal, matrimoni jueu que el setembre del 1942 se les va arreglar per plantar-se a la capital amb un fill petit, i a qui el secretari Larrieu, de qui algun dia caldrà escriure la negra carrera, no va dibtar a empaquetar cap a Ac després d’un intent de suïcidi perpetrat a la vegueria: ho vam explicar aquí mateix mesos enrere.

En aquesta mateixa i infame línia, els autors van exhumar un document fimat per un tal inspector Dufour, assignat al Sécretariat Général aux Questions Juïves, datat a Montpeller el 24 de novembre del 1942 i que deixa constància de la repatriació de vuit holandesos que “semblent appartenir à la race juive” que havien estat arrestats per la policia andorrana (!) i després d’un sumari “procès-verbal”. El document, sota la rúbrica Passage clandestin de la frontière par des Juifs, consigna també el petit tresor que se’ls va inacutar: 32.950 francs en bitllet; 20 lliures; 130 dòlars, 3.500 reichmarks i tres “pièces d’or de 20 grames chacune”.

No sabem ni els noms ni el destí dels infortunats jueus de Dufour, però no hi ha gaires motius per a l’optimisme. I ho demostra un altre cas que només figura, apuntat, als Apèndix documentals del llibre i que Porta i Cebrián van recueprar ahir: el de madame Bloch, que el 20 de juny del 1946 es dirigeix al prefecte dels Pirineus Orientals “comme femme de déporté racial étant seule sans conseils à 60 ayant tout perdu”. En resum, li demana, per no dir que li suplica al prefecteque l’ajudi a recuperar el commerce que el seu marit, Nathan Bloch, havia regentat a Andorra entre el novembre del 1941 i el maig del 1942, quan va tenir la pèssima ocurrència de viatjar a París: va ser capturat pels alemanys i va acabar a... Auschwitz: “Je serais si heureuse, monsieur, si vous pouviez m’aider dans mes recherches étant sans appui...”

Andorra
escaldes
CAEE
Porta
Cebrián
Mauthausen
deportació
Boix
Bermejo
Andorrans als camps nazis

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte